El cap de setmana passat vam anar una quadrilla a fer la ferrata Regina (a Oliana). M'havien parlat molt bé d'aquesta ferrata i, estant a peu de paret (600 m de desnivell de calcària rogenca), ja em començaven a suar les mans i l'adrenalina em corria per les venes. Ansiós, vaig obrir la motxila per treure el material i ... SÓC LO PUTO CRACK!!!! ... em vaig adonar que m'havia deixat l'arnès a casa. Imatges de suïcidi van passar pels meus pensaments.
Però bé, com diuen aquesta gent de més enllà de Florida 135, "Al mal tiempo buena cara", vaig pujar fins a dalt de la ferrata pel camí de baixada i vaig aconseguir passar el matí sense que m'agafés una depressió de jamelgu. Vaig fer una mica d'exercici, vaig tirar algunes fotos i em van créixer les dents fins els genolls veient el pont nepalí, les parets interminables i els flanquejos, tot en un marc incomparable amb el pantà d'Oliana als peus i voltors sobrevolant-te.
Us deixo unes fotos per a què us en feu una idea i animar-vos a acompanyar-me la pròxima vegada (no molt llunyana) que hi vagi.
Però bé, com diuen aquesta gent de més enllà de Florida 135, "Al mal tiempo buena cara", vaig pujar fins a dalt de la ferrata pel camí de baixada i vaig aconseguir passar el matí sense que m'agafés una depressió de jamelgu. Vaig fer una mica d'exercici, vaig tirar algunes fotos i em van créixer les dents fins els genolls veient el pont nepalí, les parets interminables i els flanquejos, tot en un marc incomparable amb el pantà d'Oliana als peus i voltors sobrevolant-te.
Us deixo unes fotos per a què us en feu una idea i animar-vos a acompanyar-me la pròxima vegada (no molt llunyana) que hi vagi.
Aresta que recorre la ferrata
Bé doncs, si algú s'anima a venir amb mi la pròxima vegada, sobretot que porti dos arnesos per si de cas se'm en va l'olla.
Apali, salut manrussos!!
Bé doncs, si algú s'anima a venir amb mi la pròxima vegada, sobretot que porti dos arnesos per si de cas se'm en va l'olla.
Apali, salut manrussos!!
