Aquest dimecres, "juntament" amb l'Anna, vam assistir al concert que l'octogenari Sonny Rollins va fer a l'Auditori en el marc del 42è Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Va ser el concert inaugural del festival que, de mans del seu director, va fer entrega de la medalla d'or del festival a aquest increïble saxofonista americà que l'any 1966 ja va tocar a la primera edició d'aquest esdeveniment.
Pels qui el nom de Sonny Rollins no us diu res només comentar-vos que és un dels grans del Jazz de tots els temps i una autèntica llegenda viva d'aquest gènere musical, doncs acaba de fer 80 anys i gran part dels músics de la seva generació ja han mort o bé s'han retirat dels escenaris.
L'autor de temes com St. Thomas o Don't Stop the Carnival va fer el primer dels concerts de la seva gira europea a la capital catalana, una gira que és la celebració del seu vuitantè aniversari. Tot i la seva avançada edat, i anar molt coix d'una cama, quan s'enfila a l'escenari amb la seva camisa vermella, cabells i barba blanca i unes ulleres de sol fa vibrar de valent el públic amb el seu inseparable saxo tenor.
Tot i el preu de les entrades vaig sortir molt satisfet de l'actuació conscient que havia aprofitat l'última oportunitat de veure en directe aquest músic genial.
Aquest cop l'Anna si que va poder venir el concert i no va caldre fer un sorteig de la segona entrada, però digue'm que també la vaig liar una mica aquesta vegada: he començat l'article amb un juntament entre cometes que ara us explicaré. Quan vaig treure les entrades per internet, poc després de l'operació, en comptes de comprar les dues alhora les vaig comprar d'una amb una perquè sinó no m'acceptava el descompte del tresC. Però quan vaig anar a comprar la segona resulta que el seient del costat ja estava comprat (i només havien passat 2 minuts). Vaig comprar la segona entrada pensant-me que era tres files més enrere que la primer, però no, va resultar ser dos pisos més amunt de la primera!!!. Per tant, l'entrada del costat molt possiblement seguia estant lliure, el que passa és que en comptes de seleccionar el primer pis vaig anar a l'amfiteatre jejeje. Però que consti que el croquis dels espais del teatre estava fet amb el cul.
Això, però, només us ho explico a vosaltres eh!!
(El títol enllaça amb un video del mestre).
