diumenge, 30 de desembre del 2007

Pont de la Puríssima a Albarracín

Hola familia!!

Com alguns ja deveu saber, aquest pont de la Puríssima vem anar a Albarracín, Teruel, i com que ens va agradar tant us en faré una mica de propaganda. Nosaltres teníem la idea inicial d'anar-hi ben bé a escalar, més tard ens vem enterar que és considerat un dels pobles més macos d'Espanya.

El tema és que al mig del desert Turolense hi ha una pineda de la ostia (Los Pinares del Ródeno) que pertanyen a la serra d'Albarracín. És bastant curiós que hi hagi una pineda al mig del "desert", ja que si plou el mateix als dos llocs, ¿per què a un lloc hi ha arbres i a l'altre sorra? La meva mega-teoria és que és degut al sòl, ja que coincideix bastant l'aparició de vegetació amb un canvi en la morfologia del terra. Mentres que els voltants són d'una espècie de pedra calcària (em sembla), a la pineda el sòl és d'una arenisca de color vermell que contrasta amb el verd dels pins i el blau del cel. No sé si és perquè aquest tipus de pedra conserva la humitat o permet que hi hagi més filtracions o algo així ... el cas és que és un entorn amb molta riquesa natural i vegetal (és espai protegit des del 1995). A més a més, les formes peculiars que adopta la roca fan que sigui un lloc amb moltes pintures rupestres i el paradís nacional de l'escalada en bloc (motiu inicial del nostre interès).

Tot això es combina amb el poble d'Albarracín, un poble de 1.100 habitants conservat tal i com estava al segle XVII. Amb un conjunt de muralles bastant impressionant pel tamany del poble, un parell d'esglésies i sobretot una situació bastant peculiar. El poble queda enclavat a la vall d'un riu, just abans que aquesta es transformi en un congost de penyassegats bastant alts. Molt molt macu.

Si hi afegim unes tapes de jamón i morcilla amb vinillu, una pensioncilla i 5 hores d'anar i 5 de tornar ens queda un pont ben rodonet.

Informació general d'Albarracín: allotjament, restaurants,...
http://www.albarracin.org/

P.D.: Tota la zona està entre els 1000 i els 1600 metres, o sigui que encara que faci sol, a l'època de tardor-hivern, fa un fred manrussià i pot ser que nevi. Cuidado també amb el menjar, que fa molt bona pinta i és molt bo, però una jartà de morcilla abans d'anar a dormir pot ser molt criminal.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Festes Majors de Sant Andreu

Apreciats tots, només volia comentar que aquest cap de setmana comencen les festes majors de Sant Andreu de Palomar (el nostre barri/vila, d'acollida a l'exíli barceloní). Dic festes perquè n'hi ha tres: l'oficial, les alternatives (okupis i d'altres) i les reivindicatives (indepes). A falta del programa oficial, que serà tant atractiu com cada any, amb pasdobles i truites gegants us deixo els enllaço per les altres dues per si us animeu a venir, podríem anar després del Coco per exemple. Destacar que divendres (atenció no descarteu) hi ha la mundialment coneguda bicifarra, un cercatasques al voltant de Sant Andreu en que és obligat anar disfressat i amb algun tipus de transport rodat, és una activitat que comença a ser popular als ambients més intrèpids de la Ciutat Comtal, per tant ja ho sabeu, divendres si us pilleu un patinet i us poseu els calzons (o calcetes) per sobre els pantalons teniu una cita a Sant Andreu (del Palomar).

Festes Majors de Sant Andreu de Palomar
Programa d'Actes Festes Alternatives
Programa d'Actes Festa Major Reivindicativa

dilluns, 26 de novembre del 2007

Ei manrussos!!

Ei manrussos!!

Buenu, primer de tot m'agradaria puntualitzar lo tremendament encertat que trobo el nom del blog. Especialment en aquestes dates en què el clima manrús (o manrussià) ens mostra la seva cara més crua (i lo què ens queda!!!). Fa un parell de setmanes ens va visitar el senyor Tomamenyssetgraus i ens va augurar un hivern (que teòricament encara falta un mes per a què arribi) de selecció natural, en què farem ben net de pensioniste, jubilats i altres sangoneres. Per què vegeu que no dic mentides, us adjunto un link a la pàgina del meteocat, on podreu veure les fantàstiques temperatures del dia 18 de novembre.

http://www.meteocat.com/marcs/marc_dades.html

Dicho lo dicho, aquest cap de setmana ens posarem els pantalons curts i baixarem a les terres càlides de Barcelona. El nostre megaplà és baixar el dissabte ben dora al matí (com menys estona estiguem aquí amb aquest fred infernal millor!!) i anar a escalar a la Foixarda. Suposo que deuen ser les Rambles del món de l'escalada, però ja trobarem algun trosset de paret per penjar-nos. Després anirem a dinar, "Cómeme el coco negro", sopar i boleo. Suposo que tota la penya que llegeixi això ja estava informada, però si hi ha algú que no: "Anima't a venir, nanu, contàvem amb tu des del primer moment i, si ets el Fitó, pilla't un bitllet d'avió i vine a catar la rasca manrussa que no et quedaran ganes de tornar".

Petons a tots i ens veiem dissabte!!!

diumenge, 18 de novembre del 2007

Aus Deutschland mit Liebe!!

Quina gran idea!! Ho trobo fenomenal!! Trobar-nos tots en el món real és quelcom que s'està tornant cada cop més difícil d'aconseguir; que si uns a Barna, que si altres es casen, que si altres tenen fills, que si no es piren a Alemanya i quan no creuen el bassalt!! Doncs almenys trobem-nos el meravellós món virtual de l'internet!!

Jo continuo per aquí a Alemanya, patint una ola de fred que va arribar just quan vaig tornar de l'última estada manrussiana (també és mala llet) i buscant curro. Amb aquella alegria i comencant (no tinc c's trencades al teclat, no és que la estigui pifiant) a meditar que si Déu s'ho hagués currat un pèl més, hauria pogut acabar la fenya amb quatre dies en comptes de sis abans d'asseures a passar la ressaca de la borratxera que devia pillar quan va acabar, perquè si jo ho vaig cel.lebrar com ho vaig cel.lebrar (amb quasi-pèrduda del vol de tornada incluida) per haver acabat el projecte de final de carrera, no em vull imaginar la farra que ha de caure quan algú acaba de fer un món, amb les seves floretes, amb els seus animals, i les dones (aquí podem discutir detalls de si ho haguéssim fet així o aixà). La cosa és que si ho hagués fet més rapidet, ara segurament tindríem quatre dies d'entre semana i dos de cap de semana!! Vale que potser no tenia molta experiència l'home en crear móns, però ens hagués pogut fer el favor, o es podria haver estalviat certes coses: qui vol volcans?? Perquè et rebentin tal bon dia quan tu estàs fent una costellada sota el volcà que fa temps està adormit... O calia tanta aigua?? O certs insectes torra-collons?? I és ara quan aquest bíblic afectarà la meva vida i per sempre. Però tot i així sempre em quedarà temps per escriure des de Alemania amb amor.

Fins aviat!!

divendres, 16 de novembre del 2007

Benvinguts a Manrússia