diumenge, 23 de gener del 2011

Pels camins del Bages - I

Hola manrussos!

Aquest cap de setmana hem fet la primera de, espero, moltes sortides destructives explorant la nostra comarca.

Al principi, la idea era fer una sortida de 14 km per muntanya o 20 en pla, però la cosa ràpidament es va animar. El Sr Farreti apelava a la bellesa del Montcogul per incitar-nos a pujar-lo, el Ciscu dirigia la seva obstinació als llocs de sortida i arribada (sortida de casa seva i, el més important, arribada al restaurant Racó del Pou de Calders) i el Lucati assentia submisament a totes les propostes. En definitiva, la cosa es va complicar una mica i finalment van ser 23km amb 760m de desnivell.

Em sembla que si us descarregeu la imatge es veu bastant millor.

El recorregut va ser prou maco tenint en compte que vam passar pel costat de la muntanya de runam salí de Sallent (espectacular) i per sota l'eix del llobregat i el transversal, vam rodejar un magatzem de vigues a l'aire lliure i vam culminar el trajecte amb 2km pels horts de la riera d'Artés. Preciós!!!

Al arribar a Calders, el Serrat gairebé no es reconeixia i la muntanya de runam salí es veia a la llunyania. Déu n'hi do quina pallissa!!! Però l'esforç havia valgut la pena, després de la combustió de calories, ja no ens havíem de sentir malament per fer un vermutaco, un entrecot o uns peus de porc amb cargols. Que n'aprenguin!!

I res més, fins a la pròxima, manrussos!!


P.D.: Després d'aquesta sortida, farem una instància a l'Institut d'Estudis Catalans perquè normalitzi el verb "falsllanejar".

dimarts, 4 de gener del 2011

Raul el Rude

Hola manrussos!!

Aquest any el senyor cagatió ha decidit cagar-me un llibre que, de fet ja em devia des de Sant Jordi. De fet, tampoc es tracta ben bé d'un llibre, sinó d'un còmic (el tronc en qüestió, tot i tenir cara de gilipolles, és més llest del què sembla i sap que últimament no sóc molt amant de la lectura).

El còmic en qüestió és un recopilatori d'historietes de RAUL EL RUDE publicades a El Víbora fa uns quants anyets.


Una de les peculiaritats d'aquest còmic és que l'autor és el manresà Pep Pérez (reputat barriantiquista) i narra les peripècies (bàsicament amb les drogues i amb les dones) del seu protagonista, el Raul el Rude. Aquesta historieta es va editar fins a l'any 2000, moment en què el Pep va deixar el còmic per a provar altres disciplines artístiques.

Com a manresà que sóc (i ex-barriantiquista), no puc negar que un dels encants més grans del llibre són les referències al Barri Antic manresà, així com a molts dels persunajillus que vam tenir el plaer de conèixer (ni que fos de vista) durant els anys que vam passar a cavall entre el Txani i el Camarón.

En una de les historietes,
el Raul el Rude disputa un partit benèfic
amb l'equip del Barri Antic, entrenat pel Juanca.


Aquesta no és, però, la seva única gràcia. Es tracta d'un còmic costumista, sense un gran argument i que no farà saltar llàgrimes de tant riure, però amb el que s'hi sentiran identificats tots aquells que algun dia han fet el tonto amb les drogues dures. A més a més, es tracta d'un còmic brutalment ben dibuixat, amb una traçada molt neta i un gran detallisme.

En definitiva, pel meu parer, es tracta d'un còmic molt superior al que produeixen setmanalment alguns dinosaures del sector, que omplen dues pàgines setmanals de revistes de gran tirada amb la mateixa merda de dibuixos i arguments des de fa 30 anys.

I per això, des d'aquest humil bloc demano:

Pep, torna al còmic!!!

(i ajuda'ns a desempallegar-nos de Nebredas, Azagras, Kims i altres fístules)

Salut manrussos!!