Els últims posts anecdòtics del Jaume així com la seva referència a la meva tirania, han despertat el meu esperit competitiu i he rebuscat en el meu repertori d'historietes, una que pogués rivalitzar amb les cròniques tritonianes. La labor no ha estat gaire difícil:
Els fets van ocórrer tot just el dissabte passat. El Barça guanyava la seva 4a xampions amb superioritat aclaparadora i el Porquinot i la Cuqueta gaudien de l'espectacle, enmig d'un ambient fantàstic, envoltats dels seus amics, al pati de Can Peloenpecho.
La ingesta massiva d'espirituosos, justificada sobradament per l'eufòria viscuda durant el partit i la urgència per calmar els nervis durant els preparatoris, va provocar que, tot i marxar just acabat el partit i evitar les celebracions posterior, el Porquinot arribés a casa en un estat semicomatós.
Tal com marquen els cànons, es van estirar al sofà amb la intenció de quedar-se triturats a l'instant mirant un episodi de House. I així va ser.
Al cap d'una estona, la Cuqueta va entreobrir un ull i va veure que el Porquinot no estava al seu costat. "Aquest egoista ha anat al llit sense avisar-me" va pensar, i va baixar veloç cap al llit disposada a clavar el seu genoll a l'entrecuix de l'innocent borratxí.
Quanta fou la seva sorpresa al arribar al llit conjugal i veure que el Porquinot no reposava inconscient entre els seus llençols!!! Un calfred li va recórrer la espinada i es va posar a cridar: "Porquinot!!!! Porquinot!!!!" esperant rebre una resposta. Al veure que no tenia èxit va començar a escorcollar la casa a veure si el trobava: al lavabo, a la cuina...
Fins que finalment el va trobar!! Dormia com un tronc a l'habitació dels mals endressos, a sobre d'un llit colgat de roba, i tapat amb una tovallola.
La Cuqueta el va cridar repetidament des de l'altra banda de la sissí, la bossa d'esquaix i la muntanya de sabates que el Porquinot havia hagut de sortejar en el seu camí involuntari cap al repòs nocturn, amb la intenció de rescatar-lo i recuperar la seva companyia, però, de nou, no hi va haver resposta.
Resignada, va afrontar sola l'horror del tacte gèlid dels llençols sobre la seva pell i es va adormir.
Al cap d'una estona, va sentir soroll de peus que s'arrossegaven a l'habitació del fons; el Porquinot s'havia aixecat i deambulava adormit palpant els armaris i xutant tot el què trobava al seu pas. La Cuqueta, emprenyada, es va llevar i el va anar a buscar: "Però què fas?".
Però el cervell del Porquinot es trobava en estat vegetatiu, amb les capacitats intel·lectuals del més simple dels insectes, no trobava unes paraules que descrivissin el contingut o l'objectiu de les seves accions. Va restar meditatiu durant uns segons, exprimint les neurones al màxim en la recerca d'una explicació fefaent i, la va trobar: "Estic fent esport".
- Però què dius? Vine cap al llit!!!
- Doncs això ... que estic ... (neurones treballant a piñón) ... no sé ... fent esport.
- Però que estàs boig!!!??
Després d'uns minuts de diàleg improductiu, el sistema nerviós central del Porquinot va recuperar les seves funcions habituals i van poder riure a "moc estès" dels esdeveniments i sense haver de lamentar mals majors.
I conte contat, ja s'ha acabat.
Que n'aprenguin!!
(La següent història és una dramatització basada en fets reals. Els noms dels protagonistes reals han estat substituïts per sobrenoms que no necessàriament els descriuen.)
Els fets van ocórrer tot just el dissabte passat. El Barça guanyava la seva 4a xampions amb superioritat aclaparadora i el Porquinot i la Cuqueta gaudien de l'espectacle, enmig d'un ambient fantàstic, envoltats dels seus amics, al pati de Can Peloenpecho.
La ingesta massiva d'espirituosos, justificada sobradament per l'eufòria viscuda durant el partit i la urgència per calmar els nervis durant els preparatoris, va provocar que, tot i marxar just acabat el partit i evitar les celebracions posterior, el Porquinot arribés a casa en un estat semicomatós.
Tal com marquen els cànons, es van estirar al sofà amb la intenció de quedar-se triturats a l'instant mirant un episodi de House. I així va ser.
Al cap d'una estona, la Cuqueta va entreobrir un ull i va veure que el Porquinot no estava al seu costat. "Aquest egoista ha anat al llit sense avisar-me" va pensar, i va baixar veloç cap al llit disposada a clavar el seu genoll a l'entrecuix de l'innocent borratxí.
Quanta fou la seva sorpresa al arribar al llit conjugal i veure que el Porquinot no reposava inconscient entre els seus llençols!!! Un calfred li va recórrer la espinada i es va posar a cridar: "Porquinot!!!! Porquinot!!!!" esperant rebre una resposta. Al veure que no tenia èxit va començar a escorcollar la casa a veure si el trobava: al lavabo, a la cuina...
Fins que finalment el va trobar!! Dormia com un tronc a l'habitació dels mals endressos, a sobre d'un llit colgat de roba, i tapat amb una tovallola.
La Cuqueta el va cridar repetidament des de l'altra banda de la sissí, la bossa d'esquaix i la muntanya de sabates que el Porquinot havia hagut de sortejar en el seu camí involuntari cap al repòs nocturn, amb la intenció de rescatar-lo i recuperar la seva companyia, però, de nou, no hi va haver resposta.
Resignada, va afrontar sola l'horror del tacte gèlid dels llençols sobre la seva pell i es va adormir.
Al cap d'una estona, va sentir soroll de peus que s'arrossegaven a l'habitació del fons; el Porquinot s'havia aixecat i deambulava adormit palpant els armaris i xutant tot el què trobava al seu pas. La Cuqueta, emprenyada, es va llevar i el va anar a buscar: "Però què fas?".
Però el cervell del Porquinot es trobava en estat vegetatiu, amb les capacitats intel·lectuals del més simple dels insectes, no trobava unes paraules que descrivissin el contingut o l'objectiu de les seves accions. Va restar meditatiu durant uns segons, exprimint les neurones al màxim en la recerca d'una explicació fefaent i, la va trobar: "Estic fent esport".
- Però què dius? Vine cap al llit!!!
- Doncs això ... que estic ... (neurones treballant a piñón) ... no sé ... fent esport.
- Però que estàs boig!!!??
Després d'uns minuts de diàleg improductiu, el sistema nerviós central del Porquinot va recuperar les seves funcions habituals i van poder riure a "moc estès" dels esdeveniments i sense haver de lamentar mals majors.
I conte contat, ja s'ha acabat.
Que n'aprenguin!!
3 comentaris:
Ostres Porquinot, d'això se'n diu estar catatònic. La veritat és que t'imagino en la situació.
Ah, el plagi "un calfred em va recórrer l'espinada" me'l pendré com un reconeixement.
Deunido l'apollardament!
Home Jàmbals, més que un plagi és un homenatge, no??
Certament és un homenatge a la singular prosa tritoniana, una picada d'ullet en record d'una de les seves obres mestres, el relat curt "Quedar-se tancat".
Publica un comentari a l'entrada