Ostres, he tornat a tenir un moment de lucidesa. M'he posat a pensar i he dit: no pot ser que la meva vida sigui tan aborrida i no pugui penjar un post divertit al Manrússia. I PAM, la idea m'ha vingut ben aviat, com pot ser que no hi hagués pensat abans? però si el tenia a davant dels nassos i no ho veia!!!
En resum, resulta que el passat dimarts vam fer una despedida multitudinària a la feina: tot el personal extern (contractat a través d'una empresa) i el del XXXX (persones que estan finalitzant condemnes penitenciàries) van cessar. A l'hora d'esmorzar ho vam fer tots a l'àrea de treball: patates, olives, pa amb tomàquet, embotit i unes truites gentilesa d'un noi del XXXX que s'ha passat nou anys a la trena per colpejar el crani d'un segurata amb un bat de beisbol (jo crec que li haurien d'haver fet un monument).
Resulta que una de les truites portava sorpresa (com els ous Kinder), però bona part de les persones que estavem allà no ho vam saber. El xicot no va calcular massa bé la quantitat i la va carregar més del compte de maria. Els efectes no van tardar a manifestar-se: alguns anaven com les cabres, altres amb el ruire tonto, sensacions extranyes i dues persones van haver de marxar cap a casa (una amb taquicàrdia després que li vingués un xungo i sentís sorolls molt extranys). No cal dir que les persones més afectades estaven molt cabrejades (i amb raó) perquè ningú no els havia dit res. Per sort, ahir vam fer un reunió tots plegats, els ànims es van calmar i la sang no ha arribat al riu.
El que té més morbo de tot és que alguns de vosaltres sabeu on treballa un servidor oi? jejeje
Fins aviat.
PD: si feu algun comentari eviteu esmentar el lloc on treballo, com podeu observar he obviat posar noms i donar referències d'on va passar això. MERCI
1 comentari:
Déu n'hi do nanu!!!!
Per un moment m'he pensat que hi havia posat anfetes o àcid.
Voto per què convidem el mestre truiter a les nostres barbacoes.
Publica un comentari a l'entrada