Hola Manrussos!!
El cap de setmana del 26 i 27 de juliol havíem pensat anar a pujar l'Aneto, però deien que hi havia molta neu . No sabem si ho deien per espantar als incauts o si realment n'hi havia molta més que els altres anys, el cas és que com que no teníem manera de comprovar-ho vam decidir no jugar-nos'la i buscar un altre cim. Vam triar el Comapedrosa, el famosíssim cim més alt d'Andorra. El nostre pla era anar el divendres a la tarda fins a Arinsal i caminar 1 hora i mitja fins a un refugi lliure ( el refugi de Pla de l'Estany ) per atacar el cim el dissabte i tornar el dissabte a la tarda o diumenge, segons ho veiguéssim. El cas és que degut a què la previsió meteorològica per la nostra zona no era del tot bona i a què no acabàvem de veure clar el rotllo de caminar amb tots els trastos fins el refugi (pel tema que igual se'ns feia de nit), vam decidir improvitzar a saku i ens va sortir bastant rodó.
Vam decidir anar al refugi de Sorteny, al parc natural de la vall de Sorteny, a Andorra, perquè era el refugi al que es podia arriar més a prop amb cotxe i hi havia cims bastant alts a la vora. El parc natural de Sorteny queda al nord d'Andorra, a la frontera amb França, més de 2 hores i mitja amb cotxe. Si hi anem entre les 8 del vespre i les 9 del matí podrem arribar fins a 500 metres del refugi amb cotxe, sinó, ens haurem de quedar un km més lluny, a l'entrada del parc. El refugi està molt bé, és lliure i té unes 30 lliteres, llar de foc, taules i un lavabo sec. És molt improvable que estiguin totes les lliteres ocupades, però si ho estessin hi ha molt lloc al terra.
Refugi de Sorteny
Des del refugi vem fer un circuit circular, pujant a tres cims pel mig, el cim de l'Estanyó (2.915m), el cim de la Cabaneta (2.800 i picu) i el cim de la Serrera (2.912m). Vam agafar el camí que va a l'Estanyó des del refugi, un cop allà vam carenejar fins a la Serrera, passant per la Cabaneta i vam baixar en plan fristail per una pendent de gespa fins a agafar el GR 7 que ens va tornar a portar al refugi. En total vam tardar unes 5 hores, des de dos quarts de set a dos quarts de dotze, vam anar bastant ràpid, en total deuen ser uns 2.900 metres de desnivell acumulat i uns 8 km sobre el mapa. Les agulletes van durar fins a mitja setmana.
Buenu, a l'espera que el JF em passi alguna foto de les que va tirar, deixo un link a la pàgina web del parc que està força bé i hi ha forces fotos (http://www.sorteny.ad/).
Una abraçada des de Manrakech.
El cap de setmana del 26 i 27 de juliol havíem pensat anar a pujar l'Aneto, però deien que hi havia molta neu . No sabem si ho deien per espantar als incauts o si realment n'hi havia molta més que els altres anys, el cas és que com que no teníem manera de comprovar-ho vam decidir no jugar-nos'la i buscar un altre cim. Vam triar el Comapedrosa, el famosíssim cim més alt d'Andorra. El nostre pla era anar el divendres a la tarda fins a Arinsal i caminar 1 hora i mitja fins a un refugi lliure ( el refugi de Pla de l'Estany ) per atacar el cim el dissabte i tornar el dissabte a la tarda o diumenge, segons ho veiguéssim. El cas és que degut a què la previsió meteorològica per la nostra zona no era del tot bona i a què no acabàvem de veure clar el rotllo de caminar amb tots els trastos fins el refugi (pel tema que igual se'ns feia de nit), vam decidir improvitzar a saku i ens va sortir bastant rodó.
Vam decidir anar al refugi de Sorteny, al parc natural de la vall de Sorteny, a Andorra, perquè era el refugi al que es podia arriar més a prop amb cotxe i hi havia cims bastant alts a la vora. El parc natural de Sorteny queda al nord d'Andorra, a la frontera amb França, més de 2 hores i mitja amb cotxe. Si hi anem entre les 8 del vespre i les 9 del matí podrem arribar fins a 500 metres del refugi amb cotxe, sinó, ens haurem de quedar un km més lluny, a l'entrada del parc. El refugi està molt bé, és lliure i té unes 30 lliteres, llar de foc, taules i un lavabo sec. És molt improvable que estiguin totes les lliteres ocupades, però si ho estessin hi ha molt lloc al terra.
Refugi de SortenyDes del refugi vem fer un circuit circular, pujant a tres cims pel mig, el cim de l'Estanyó (2.915m), el cim de la Cabaneta (2.800 i picu) i el cim de la Serrera (2.912m). Vam agafar el camí que va a l'Estanyó des del refugi, un cop allà vam carenejar fins a la Serrera, passant per la Cabaneta i vam baixar en plan fristail per una pendent de gespa fins a agafar el GR 7 que ens va tornar a portar al refugi. En total vam tardar unes 5 hores, des de dos quarts de set a dos quarts de dotze, vam anar bastant ràpid, en total deuen ser uns 2.900 metres de desnivell acumulat i uns 8 km sobre el mapa. Les agulletes van durar fins a mitja setmana.
Buenu, a l'espera que el JF em passi alguna foto de les que va tirar, deixo un link a la pàgina web del parc que està força bé i hi ha forces fotos (http://www.sorteny.ad/).
Una abraçada des de Manrakech.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada