From Steve McQueen to The Blues Brothers

Bones Manrussians/es!!
M'he perdut per segon any consecutiu Sant Joan. Ni petards ni fogueres per l'Albert (val val, Fitó). Però d'alguna manera ho havia petar. Així que vaig pillar un bitllet i la bossa i vaig anar cap a San Francisco amb l'únic i precís desig d'emular a l'Steve McQueen perseguint als dolents en la pel.lícula Bullit, com el Javi (del Campo, del Campo, però des del que el tenim casat sembla que costi eh?) molt bé em va recordar. Així que arribo a l'aeroport, vaig a llogar el cotxe, li caic simpàtic a la dona que me'l dóna i deicideix donar'me un Pontiac pel preu més baix. Agafo les claus i gas a fons!!! Amunt i avall!! Vigilant amb els tranvies i amb lo perillosos que són els Californians conduint!! Fins i tot m'enduc una multa!! Però per no aparcar amb les rodes girades en pujada... Res de persecucions.
I el cap de setmana passat vaig decidir comprar una altre bitllet (aprofito aquest moment per demanar disculpes públicament a la Mare Natura per com l'he carregat estant per aquí) i vaig a Chicago on m'he de trobar amb la colega de Macedònia que vaig visitar a Washington. Allà ens trobem amb altres amics seus i anem a platgeta del llac Michigan. Al vespre anem a un bar a on treballa un dels seus amics i on ens podem menjar la millor Cheeseburger de Chicago (amb el corresponent certificat penjat a la paret). I després toca fer l'anàlisi social, així que ens en anem de parranda. Chicago té una vida nocturna impressionant!! Pots estar donant voltes fins a les 4 (i creieu-me, això és molt tard als USA) !!! Al dia següent agafem el metro flotant que ens porta al centre de la ciutat, on pots sentir música a cada cantonada. Sweet Home Chicago... tothom l'estima a l'estiu, però ningú hi vol viure l'hivern.
I al cap de setmana entre un viatget i l'altre, vaig decidir que agafaria un avió, però aquesta vegada per tirar-me'n.......... Us ho heu cregut? No veieu que m'aguanta el cable!!! ;-).
Una abraçada a tots i fins aviat!!!
Albert