Las Vegas, amb una vegada n'hi ha prou

Salut manrussos!!!

Us escric aquestes ratlles, que espero completar en varis fascicles, amb l'ànim de compartir les experiències viscudes en les nostres vacances als EUA i orientar-vos per tal que pugueu repetir els nostres encerts i evitar els nostres errors.

La primera parada en la nostra ruta pel gens salvatge Far West, va ser Las Vegas. Tothom té al cap la imatge típica de Las Vegas: Alcohol, joc i casaments horteres. Però quines són les imatges que romandran a la meva memòria per a la posteritat:
- Gordos llardosos, amb Cocacoles de 2 litres, esperant que un joc somníferament iteratiu converteixi els cèntims en mil·lions, mentres el tamburet s'incrusta progressivament en la seva persona.

L'Anna no gosava acostar-se més al gordo
per por que col·lapsés en un forat negre
i es vegés absorbida per un dels seus michelins.

- Hotels faraònics, tant pel tamany com per la megalomania del propietari, que permeten al s ramats de gordos donar la volta a un món de cartró-pedra sense haver de patir la sufocant temperatura de l'exterior.




- Calor infernal que envaeix cada racó d'una ciutat amb aspecte de polígon industrial i que s'expandeix desenfrenada per una vall desèrtica i enclotada sense conèixer què són el vent i els núvols.


- I moltes coses més: espectacles eròtics, de màgia, d'humor i del Circ du Soleil. Cambreres maduretes ensenyant la mercaderia. Taules de pòquer amb aposta mínima de 1.000 dòlars. Mega-espectacles gratuïts. Cartells de neó. Cerveses a 7 dòlars...

Com diu el títol del post, anant-hi una vegada n'hi ha prou. Si hi aneu a fer el turista normalet (és a dir, mirant de no gastar gaire i veure el màxim de coses) simplement és ... curiós de veure. Si hi aneu amb la intenció de tirar la casa per la finestra (és a dir, jugar i beure fins a caure rodó en un bar de show girls, vestit d'Elvis) necessitareu MOLTA pasta.

Un consell, tant si trieu anar de turista normalet com tirar la casa per la finestra, tireu-vos al botellón!!! Tots els hotels tenen màquines de gel. Passeu pel 7-eleven, carregueu, refresqueu i disfruteu.

Fins al pròxim fascicle manrussos!!

Cursa del Pedraforca 2010

Hola manrussos!

El passat diumenge 20 de juny es va celebrar la 5a edició de la cursa del Pedraforca-Saldes. Pels que no sapigueu de què va la moguda, es tracta de 300 paius (i paies) corrent en calça curta un circuit circular que s'inicia a Saldes, puja al Pollegó Superior del Pedraforca pel Coll del Verdet i baixa de nou a Saldes per la mítica i arrassada tartera del massís Berguedà. En total, 13km i 1.300 metres de desnivell positiu (una pendent mitja del 15% de pujada i del 26% de baixada, dunidó) principalment de corriol, pedra i tartera.

Com ja vam fer l'any passat, la secció amateur del Koala's Team hi vam enviar un petit destacament format pel Lluc i jo (el Ciscu) (el Marc es va rajar a última hora), amb l'objectiu de rebaixar substancialment les (podríem dir que millorables) marques aconseguides l'any anterior en el nostre debut en el mundillu de les curses de muntanya. També participaven a la cursa el Carles (un koalazo de veritat) i el Marsi (un fenomen manrussià, que més tard es va descobrir que anava dopat fins a les celles).

A l'hora de la sortida feia bastant fred, els de l'organització deien que a dalt el cim fotia una rasca que incrustava la pixa i van obligar a portar una peça de roba de màniga llarga. Merda!!! Cap dels dos koalitas portàvem res de màniga llarga!!! Finalment jo vaig poder rapinyar una samarreta, però el Lluc va haver de carretejar un jersei de llana fins al cim per tal que el deixessin sortir.



Personalment, vaig anar molt millor que l'any passat: les baixes temperatures van convertir la pujada al mirador del Gresolet en un passeig comparat amb l'infern del 2009. Entre això i els taps que em van permetre descansar, vaig arribar al Verdet mantenint els 5 sentits i el control dels esfínters. A la grimpada vaig poder avançar bastanta gent, tot i les complicacions del terreny, i vaig arribar a dalt sobrat de pota i amb coordinació suficient per saludar al Farreti i caminar a la vegada (impressionant!!!). A més a més vaig disfrutar molt de la baixada, tant de la desgrimpada, com de la tartera, el corriol i fins i tot el tros final de pista que l'any passat s'havia fet etern. Al final 2:35 (14 min de retallada), un bon regust de boca i una set de dromedari.

La resta de gent, sensacions diverses: el Lluc, tot i portar el llast del jersei de llana tot el camí de pujada i patir unes rampes equines, va fer 2:41 (rebaixant en 20 min el seu anterior temps) el Marsi 2:07 en el seu debut (un autèntic màquina!!!) i el Carles, tot i lesionat va aconseguir acabar.

Ferrata Regina

Hola manrussos,

El cap de setmana passat vam anar una quadrilla a fer la ferrata Regina (a Oliana). M'havien parlat molt bé d'aquesta ferrata i, estant a peu de paret (600 m de desnivell de calcària rogenca), ja em començaven a suar les mans i l'adrenalina em corria per les venes. Ansiós, vaig obrir la motxila per treure el material i ... SÓC LO PUTO CRACK!!!! ... em vaig adonar que m'havia deixat l'arnès a casa. Imatges de suïcidi van passar pels meus pensaments.

Però bé, com diuen aquesta gent de més enllà de Florida 135, "Al mal tiempo buena cara", vaig pujar fins a dalt de la ferrata pel camí de baixada i vaig aconseguir passar el matí sense que m'agafés una depressió de jamelgu. Vaig fer una mica d'exercici, vaig tirar algunes fotos i em van créixer les dents fins els genolls veient el pont nepalí, les parets interminables i els flanquejos, tot en un marc incomparable amb el pantà d'Oliana als peus i voltors sobrevolant-te.

Us deixo unes fotos per a què us en feu una idea i animar-vos a acompanyar-me la pròxima vegada (no molt llunyana) que hi vagi.

Aresta que recorre la ferrata

Bé doncs, si algú s'anima a venir amb mi la pròxima vegada, sobretot que porti dos arnesos per si de cas se'm en va l'olla.

Apali, salut manrussos!!

Murgoles a la porta de casa

Hola manrussos!!!

Avui estava tallant les herbes del pati amb la desbrossadora quan he vist al terra una cosa petita i deformada de color carn. En aquell moment he pensat:

És el nas de la Belén Esteban!! Finalment li ha caigut per terra i no la sapigut trobar entre les herbes altes.

Però no amiguets meus!!!

Eren múrgoles!!!

De moment les hem deixat a assecar a l'espera de que se'ns acudeixi què fer-ne i molt em temo que haurem de fer un comando cerca-múrgoles pròximament.

Resulta que hi ha activitat boletaire més enllà de la tardor. Qui ho havia de dir!

Salut!!

Cursa dels dos turons

Bon any manrussos!!

Més de tres mesos després de l'últim post, m'estic podrint per casa i he decidit penjar les fotos de la cursa dels 2 turons de Moià. Hi vam anar amb el Marconi, suposo que a partir d'ara em podreu dir Sam, pq el Marc és el putu Frodo Bolsón i sembla que alguns li diuen Rivendel al Moianès.

La cursa molt maca, vam poder gaudir del ventall infinit de gruixos i textures que ens pot oferir el fang: fang d'un pam de fons en una pujada del 20%, fang congelat, fines i relliscoses capes de fang sobre pedra, fang que s'enganxa a les soles formant paquets de mig quilo, fang que salta i s'adhereix al bessó formant una crosta,... en fi, de veritat que la cursa va ser molt maca, una mica suïcida, però molt maca.


Tota la cursa fent-li de llebre al Marc!!! Sort que al final el vaig convèncer pq no em matxaqués a l'esprint!!

Al final mitja taula llarga arribant sobradets. Prou bé, contant que encara portem un llast de 3 kg de torrons.

Mapa de focs al Bages

Ei manrussos!!

Buscant per internet he trobat un mapa bastant currat dels focs que hi ha hagut al Bages els últims anys. Us l'adjunto.

La resolució ha baixat molt al penjar-lo, però segueix sent bastant gràfic. La taca taronja del mig és l'incendi del 94 que va cremar 14.000 hectàrees al Bages i 30.000 al Berguedà. La taca rosa de l'esquerra és l'incendi del 98 que va cremar 5.000 ha al Bages i 22.000 entre el Solsonès i la Segarra. Déu n'hi do!!!! Si els del Moianès s'independitzen s'enporten la mica de bosc que ens queda!! He trobat el mapa juntament amb més informació a la pàgina de El Medi Natural del Bages.

Salut manrussos i pena de mort pels piròmans!!

Aneto (3a part i última)

Per tots aquells que no vareu confiar en l'expedició manrussa.





Per tots aquells indeseables que no haguessin apostat ni un euru per l'èxit.





I pels que no heu cregut en la nostra paraula i encara penseu que no vam arribar a dalt:

TOMA CIM!!!





I que n'aprenguin home, que N'A - PREN - GUIN.