Hola manrussos/es. 

Amb la intenció de sortir del letargi hivernal del bloc, avui  m'agradaria fer-vos una petita síntesi del malestar que es viu en els centres públics amb les contínues reformes, retallades i intrusions dels nostres polítics, ja sigui estatals com autonòmics. 

Per tant doncs, avui la cosa no va ni de curses, anècdotes o curiositats. Avui faré una breu radiografia de l'estat actual a les aules d'infantil i primària. 

En el meu sisè any en la docència he pogut viure en primera mà els constants sotracs en el sistema educatiu. Com una pilota de tennis, he vist com els canvis de color en els governs deriven en modificacions de lleis educatives que han generat més mal de caps que no pas solucions reals als problemes que fa temps sembla que té l'escola pública. No es tracte ni de sou ni de condicions laborals, sinó d'intencions polítiques i absurdes reformes educatives que han potenciat el malestar entre els docents. Ara sí fa cosa d'un any que ens han començat a retallar els sous als funcionaris, però ja fa uns anys que es van fent vagues i no pas per motius econòmics. 

A dia d'avui, les mesures d'austeritat del govern Mas i de la consellera d'Ensenyament Irene Rigau, plantegen un difícil camí a recórrer.  Sense cap dubte que tot tirarà endavant, però la qüestió és com volem fer-ho. Al final tot és qüestió d'òptiques. Segons per on miris, tot va bé o no tan bé. Per mi la cosa no gira fina. Saber de les respostes que ens dóna el Departament a les trucades de la meva direcció, i viure quines solucions donen a les nostres demandes, fa que només pugui adoptar una única òptica. No anem bé. La pública no és un magatzem coi! 

- Reducció constant dels pressupostos anuals als centres educatius. 

- Augment de ràtios en aules que semblen estables i on els metres quadrats no permeten un espai vital lògic i necessari per a generar un clima tranquil on poder aixecar-se de la cadira sense sentir-se sardina enllaunada. 

- Períodes de 10 dies hàbils per a poder substituir una baixa.

- Proves de competències bàsiques a 6è totalment arbitràries i generalistes usades com a eina per generar estadísitca i comparació amb la concertada, sense tenir en compte les realitats ben divergents entre les dues.

...

Parlant de baixes sé que pensareu en el circ i el teatre que alguns funcionaris fan. I jo indignat quan ho veig, i us donc tota la raó. Però aquesta mesura no ho solucionarà, i l'únic que aconseguiran és destruïr una mica més la qualitat educativa. Això sí, diners sí que se'ls estalviaran. En un altra entrada si voleu us explicaré les solucions que corren pels passadissos del meu centre per tal d'evitar que les toies arribin a funcionaris. Però això, malauradament, no ho podem fer els docents, ja que mai se'ns escolta. 

Sense cap dubte que la crisi és un gran argument, però el dia a dia en els centres em genera malestar, crispació, i sobretot recullo sensacions de desencant. Que seguirem fent classe és un fet, però no ens agrada gens, gens, com haurem de fer la nostra feina. 

I si llavors voleu parlar de les bones condicions dels mestres doncs fem-ho, però això ja és un altre tema. 

En fi, crec que l'educació no és un negoci ni un cost, sinó una inversió. Mentre no entenguem això, no mireu les estadístiques i els resultats de l'informe pisa i demés. 

Gràcies.