Mitja marató Granollers

Hola manrussos/es, després ja d'alguns dies, avui estic inspirat (o això em sembla) i m'animo a relatar-vos com en Lluc, Ciscu i jo vam cumplir amb els 21.100 m. de la cursa.

Debut en asfalt d'en Ciscu i meu, i tercera d'en Lukati. Les expectatives eren altes, com sempre, no ser l'últim dels tres! Absurd "pique" que ens portem però que molt esportivament ens dóna ales quan les forces flaquegen.

En Ciscu volia baixar d'1h 40' i apropar-se al 30', en Lluc millorar la seva marca d'1h 39' i jo fer menys d'1h 45'.

De matí ja enfilem motivats ben acompanyats amb les respectives mosses (a les que s'agraeix l'esforç incondicional per passar fred) cap a Granollers. Arribem i ens "disfrassem" de bons corredors, i visita de rigor al sr. roca (si hi hagués anat!).
Comento aquesta visita, que sempre fan, entre algun que altre somriure. Els seus estòmacs es preparaven pel patiment. El meu...

A les 11h comença la cursa i ens situem entre els 11.000 atletes que omplien els carrers vallesans. La sortida és lenta, la multitud dificulta un ritme constant. Poc a poc anem buscant els nostres ritmes. En Lukati, com sempre, surt esfareït endavant, el segueixo a uns metres intentant aserenar les emocions. Em segueix en Ciscu que es sabia guanyador. Primers quilòmetres que em fan sentir com un ovelleta en un ramat de milers d'esportistes. En Ciscu va a la caça d'en Lukati, tot pessigant-me el cul! El segueixo a ritme del meu MP3 tot sonant cançons que em donen ales. El passem, i començem a trobar alguns foradets entre la gentada. El Ciscu sembla que vol apretar, no el puc perdre. Cap al km 5 decideixo posar-me davant per aquelles coses dels relleus...anem a bon ritme, espero poder seguir així!

Passem per carrers, rotondes i polígons, paisatge bucòlico-urbà, arribem a l'avituallament del km 10, i punxo una mica i en Ciscu m'agafa ja una distància que no recuperaria més.
Encara duc en Lukati per darrere. Entrem al poble de la Garriga, vaig un pel just però puc seguir. L'ambient de tota la cursa és espectacular! la gent és bolca en aquest dia, rebo ànims nominals i amunt! travessem el poble i enfilem la sortida. Portem uns 12km. El Ciscu ja l'he perdut, però en Lukati encara no mha passat. El meu ritme és bo, inclús calculo que podré baixar d'1h 40'!

Com diria aquell...insensato!!! enfilem una carretera que ens dur cap a les Franqueses i retorna a Granollers. Portem uns 14km d'asfalt. A partir d'aquí comença el meu "via crucis" personal! L'estòmac em juga una mala passada. Em fa aquella traveta d'escolar, aquella traïció intestinal, aquella patada als ous! Començo a tenir moooltes ganes de visitar el sr. roca! Apreto i penso que en poca estona el cos s'en oblidarà i em deixarà finalitzar la cursa com em mereixo. Però no, metre a metre la panxa em va apretant més i més, segon rere segon es converteix en un suplici interminable. Em veig obligat a reduïr el ritme esperançat a que desaparegui aquest neguit en què s'ha convertit la cursa. No puc parar o perdré uns minuts d'or. Segueixo corrent a passes cada cop més curtes, km 15 i l'apretor va a més. Ho estic passant malament. Mai m''havia passat això. Començo a plantejar-me una aturada entre els matolls, no! Avanço i avanço, m'apareix un pessigolleig al cos, m'aïllo de tothom, no tinc res més al cap, no noto ni el cansament a les cames. Paro o no paro? noo!!
Les punxades cada cop són més regulars, pateixo, les meves passes són miserables! No puc parar, no vull parar, el cos em dóna per fer un bon debut en l'asfalt, però l'estòmac...

Km 17... misèria ...
Si no hagués parat...ja sabeu la continuació!
Entro en un bar, la noia encara deu riure! Només desitjo que no hi hagi cua. Sort, entro com un llamp, faig el què haig de fer, però no tan ràpid com hagués volgut. 5' que em mengen l'ànim.

Dirigeixo un somriure a la cambrera, que no oblidarà segur.
Reprenc la cursa i enfilo els pocs quilòmetres que em duràn a la "victòria". Intento animar-me i gaudir de la sensació que creia oblidada de córrer sense patir. Trec forces de la ràbia i agafo un ritme molt bo, avanço i avanço gent sense parar, però d'en Lukati ni rastre. Estic segur que m'ha passat. Segueixo apretant el cos, quin ritme! procuro animar-me i gaudir de l'ambient que ens ofereix la gent entregada. Intento guanyar minuts a un temps difícilment ja guanyable.
Km 20, ja tot és recte, vaig corrent com si em perseguissin, el cor m'està apunt d'explotar, no puc ni mirar als costats per si veig a la Marina o a l'Anna per fer-me una foto. Avanço i ja veig el final, veig l'inflable que marcarà el fi, m'hi acosto, i no! encara queden uns metres...

1h 41 minuts finals. Per les expectatives inicials és un bon temps, però per com estava responent el meu cos no...sensació agredolça.
Arribo, i quan puc m'assec. Em quedo en blanc uns segons. No sé com estic.

Vaig a buscar beure i em trobo en Lluís. Li explico la cursa i ja apareixen les primeres enriulades, normal.

Surto del recinte, encara no sé si estic content, veig en Lluc i en Ciscu, que, evidentment ja han arribat.
Al final gran debut d'en Ciscu. 1h 33'. Demostració del seu exiquisit i gran moment de forma. Enhorabona nanu!

En Lluc millora temps, es manté regular i es segueix agradant per davant de tius que en fan la meitat que ell. Enhorabona també! 1h 38h.

A parit d'ara, i canvinat els costums fisiològics, cagaré i recagaré abans d'una cursa!

Disculpeu que hagi monopolitzat gran part de la cursa, així ho vaig viure. Potser hi ha algun error en els quilometratges o en els llocs, creieu-me que a partir de "l'apretón" vaig perdre el món de vista jejeje On segur que no m'equivoco és en el km de l'apretón. Palabra!

Després bon dinar de germanor, comentar la jugada i temps encara per veure una bonica nevada amb la que acomiadàvem aquest bonic indret anomenat Grano-emcago-llers.

Salut, quilòmetres i ... sr. roca!