Després de passar una nit de vins i jocs, ens disposàvem a dormir poques hores per tal de fer, a l’endemà, un cim assequible però que faria suar els excessos habituals. El dia es despertava assolellat, amb un mar de núvols que cobria fins més enllà de les nostres vistes. La imatge bucòlica de la cresta de Montserrat sobresortint dels núvols aferrats a les pedres de la muntanya màgica, no tenia preu...para todo lo demás...
La ruta circular es cobreix en 3h, amb uns 12 km de distància i uns 900m. de desnivell positiu.
Sortíem al migdia de Coll de Jou (1.461 m.), per una pista que ja començava a trempar i que els corriols següents seguiríen en la mateixa tendència fins ben arribat el cim.
Els tres muntanyistes (Lukati, Súper López i jo) ben equipats amb els camelbags, plens de la bona aigua de la Font de Coll de Jou, i el mapa de la Vall del Lord, ens perdíem ja només començar degut a alguns trencalls i a la indecisió de la nostra “experiència mapil”. Ben rectificat i reculat, preníem ara sí el trencall bo i fent un ús exquisit del mapa, ja no ens tornaríem a perdre.
20’ després d’haver partit, començava el corriol que ens duria a superar la majoria del desnivell fins al Roc del Carnisser (1.900 m.) tot creuant les Cingles de les Costes. El corriol, força dret i en la seva majoria de tram ben recte, era un bon escalfament i feia aparèixer les primeres suors del dia. Plàtan i seguíem cap als Prats de Bassies (per on campen un gran nombre d’Isards de considerable tamany).
Vista de la tartera des del cim del Morrera. St. Llorenç de Morunys i el pantà de la Llosa de Cavall.
2km avall i després de fer els vídeos de rigor (...) ja arribàvem a una zona confusa on un bon freestyle ens duria de nou a la pista que retornava a Coll de Jou.
Ruta curta, bon entrenament i a repetir!
http://connect.garmin.com/activity/133476934#.TuHq2jSnktc.hotmailad
1 comentari:
Marc, ets tot un poeta... ni el Jacint Verdaguer a dalt del Canigó ho va fer millor
Publica un comentari a l'entrada