Hola manrussos!
Fa un parell de setmanes, concretament els dies 24 i 25 de juliol, el Marc E i jo mateix, teníem planejat de realitzar els Carros de Foc (CDF) en dos dies. Per una banda, la gesta prometia dolor i patiment (més de 60km de recorregut i 4.500 m de desnivell positiu) ...
... i, per l'altra, prometia paisatges espectaculars i ambient "muntanyero" al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Com era d'esperar, l'ascendència manrussiana es va fer notar i les coses es van anar torçant, brindant-nos molt de lo primer i ben poc de lo segon.
El pla inicial era apurat: el Marc arribava el dissabte a les 8 del vespre de donar la volta en caiac a Formentera, es feia la maleta en un moment i a mitjanit ens plantàvem al pàrquing del Pont del Ressec, dormíem 5 horetes i començàvem els CDF atacant la pujada a la Restanca. Fèiem la nit del diumenge a mig camí, al refu J.M.Blanch i el dilluns completàvem la circunval·lació fins al cotxe, arribant a casa a això de les 8. Tot en 48 hores!!
La setmana prèvia hi va haver nervis, les previsions meteorològiques auguraven mal temps i vam haver d'adaptar la ruta a la disponibilitat de llits per dormir. El Marc es resistia a comprar-se un impermeable porsiaca, confiant en què el seu paravent de "La Catllaràs", de 13 eur, el protegiria de les inclemències (fatal decisió, com comprovareu).
Va arribar el dia i, gràcies als amics de Vueling, que van arribar amb dues hores de retard, vaig haver de baixar jo a buscar el Marc a l'aeroport a les 9 del vespre, afegint dues hores de cotxe a les 3 i mitja que ens esperaven. De tornada cap a Manrússia, quasi ens estronca l'aventura (i la resta de la vida) un FILL DE LA GRANDÍSSIMA PUTA anant a 160 km/h per l'A2, de nit, amb un cotxe negre i els llums apagats. FILL DE PUTA!!! Per sort, la cosa no va passar d'aquí i vam continuar amb el nostre pla, o el què en quedava.
Entre pitos i flautes, ens vam plantar a les 2:30 de la nit al pàrquing del Pont del Ressec i, després de fer un plat de pasta, ens vam disposar a "dormir" un parell d'horetes, encaixonats al portamaletes de la kangoo, per a llevar-nos a les 5 i mitja de la matinada, amb renovada il·lusió i energia per afrontar els ...
Com era d'esperar, l'ascendència manrussiana es va fer notar i les coses es van anar torçant, brindant-nos molt de lo primer i ben poc de lo segon.
El pla inicial era apurat: el Marc arribava el dissabte a les 8 del vespre de donar la volta en caiac a Formentera, es feia la maleta en un moment i a mitjanit ens plantàvem al pàrquing del Pont del Ressec, dormíem 5 horetes i començàvem els CDF atacant la pujada a la Restanca. Fèiem la nit del diumenge a mig camí, al refu J.M.Blanch i el dilluns completàvem la circunval·lació fins al cotxe, arribant a casa a això de les 8. Tot en 48 hores!!
La setmana prèvia hi va haver nervis, les previsions meteorològiques auguraven mal temps i vam haver d'adaptar la ruta a la disponibilitat de llits per dormir. El Marc es resistia a comprar-se un impermeable porsiaca, confiant en què el seu paravent de "La Catllaràs", de 13 eur, el protegiria de les inclemències (fatal decisió, com comprovareu).
Va arribar el dia i, gràcies als amics de Vueling, que van arribar amb dues hores de retard, vaig haver de baixar jo a buscar el Marc a l'aeroport a les 9 del vespre, afegint dues hores de cotxe a les 3 i mitja que ens esperaven. De tornada cap a Manrússia, quasi ens estronca l'aventura (i la resta de la vida) un FILL DE LA GRANDÍSSIMA PUTA anant a 160 km/h per l'A2, de nit, amb un cotxe negre i els llums apagats. FILL DE PUTA!!! Per sort, la cosa no va passar d'aquí i vam continuar amb el nostre pla, o el què en quedava.
Entre pitos i flautes, ens vam plantar a les 2:30 de la nit al pàrquing del Pont del Ressec i, després de fer un plat de pasta, ens vam disposar a "dormir" un parell d'horetes, encaixonats al portamaletes de la kangoo, per a llevar-nos a les 5 i mitja de la matinada, amb renovada il·lusió i energia per afrontar els ...
Carros de FUCK!!!
continuarà...
Salut manrussos!!!
1 comentari:
Nanu, aquest és un post que esperavem feia dies!
Ei, bestial joc de paraules en el títol... això és humor semàntic de qualitat! Només falta canviar el "de" per un "tha" i ja seria la òstia!
Publica un comentari a l'entrada