Volta a Formentera en caiac

El repte del viatge era fer la volta als 69 km de litoral amb caiacs de 5m de longitud on hi vam encabir, en bosses estanques, tot allò necessari (roba, menjar, càmping gas…) per passar tres dies sense trepitjar cap hostal, apartament o similar.

La travessia la plantejàvem quatre “matats” coneguts a l’illa com a Els 4 Nomadaks. Vigileu si us els trobeu que són salvatges i no han estat humanitzats...

Dimarts 19 de juliol. Cap a les 14h començava l’aventura

1ª ETAPA: 4h 15min de rem.

L’inici ja va ser molt entusiasmant, ja que el mar onejava força i vam haver de creuar el pas del Port. Aquest pas, d’uns 200 m. és per on arriben i marxen tots els ferris, fet que el feia molt perillós. Així que ha muerte i a remar!

Un cop superat amb èxit el perillós pas, i amb els braços ben inflats de l’esforç, ens vam dirigir cap al següent punt. Recordeu-me que us expliqui la tècnica del rem, ja que de braços ben poc en té!

Gràcies Alvaro i Alba per ensenyar-nos en tot moment com havíem de remar!

Passat gairebé 2 hores arribàvem a un lloc anomenat Es pas, on s’uneix l’illa de Formentera amb l’illeta d’Espalmador. Aquí vam fer una parada tècnica per acabar de prendre les mides als pedals del caiac i menjar una mica. Avituallament (A1)

Aquest pas té la particularitat que quan la marea està baixa, s’hi pot creuar caminant, fet que provoca que molts turistes visiten l’illeta que es troba al nord de Formentera. El problema és que hi ha moltes corrents, i on molta gent s’hi ofega i hi perd la vida. Doncs sense més enredo, just aquest estiu ja s’hi han ofegat dues persones. Així que us ho he marcat al mapa amb una fletxa i una calavera. Si visiteu l’illa, aneu amb compte! :)

Es pas

Un cop passat Es Pas, ens vam trobar amb una mar molt agitada i un vent de llevant molt malparit. Tot i així vam vorejar la platja de Llevant direcció SE fins arribar, després d’1h a una petita cala on vam fer el segon avituallament (A2). És recomanable sortir del caiac cada 1 o 2 hores per estirar les cames i agafar forces.

Un cop aquí, ja només ens quedava vorejar Punta Prima i passar de llarg Es Pujols o altrament dit, Girilàndia. Formentera és petita, només té 19 km de longitud. De gent n’hi ha per tot arreu, però si cal destacar un grup, aquests són els italians/es. N’hi ha per tot arreu. Amb les seves ulleres, la seva moda, la seva pulcritud, el seu que “guapo que sóc i com m’agrado” i tot això. Si podeu, eviteu anar a Es Pujols.

Després de 4h 15’ de rem, ens trobàvem enmig d’un mar ple d’onades que arribaven al metre i mig, i ja buscant un lloc accessible per desembarcar. Per aquells que com fins fa poc jo, no heu anat mai en caiac, cal tenir present que un dels moments més delicats de la navegació és l’entrada i la sortida de l’aigua. És una embarcació poc estable, i que si li pica una onadeta, ja el pot fer bolcar. En aquest moment vam haver de tirar d’enginy i sortir a cala En Baster, entre un fort onatge, roques i posidònia. Un cop més, gràcies a l’Alba i l’Alvaro per demostrar la seva destresa i experiència en aquest tipus de situacions.

Un cop desembarcats, i amb la sensació d’haver gaudit molt poc i patit molt, vam decidir prendre una merescuda pizza a St. Ferran, petita població que es troba a 3km de la cala. El càmping Gas i la pasta quedava per més endavant. Després, bivac sota un cel estrellat, vent i una lluna massa lluminosa. (Aquest punt està marcat amb una lluna groga).

Dimecres 20 de juliol.

2ª ETAPA: 5h 30 min de rem.

A l’endemà vam tenir molts dubtes de si seguir amb la travessia direcció els penya-segats de la Mola, ja que el mar no semblava haver-se tranquilitzat ni el vent de llevant haver minvat. Dit això, truquem a l’Asier, un basc que ens llogava els kayaks Riumar. Després de donar moltes voltes al tema i que el paio ens piques amb la cèlebre frase “yo lo haría, claro que soy de Bilbao”. Doncs au! Pit i collons, i nosaltres som catalans, no et fot! Així que cap a les 12 del matí ja remàvem vorejant la platja de Tramuntana direcció els penya-segats de la Mola (Est de l’illa). Corred insensatos!

Aquesta etapa va ser la més dura. Com he dit, és recomanable anar sortint del kayak a estirar les cames. Doncs bé, degut a la mala mar, no vam poder sortir al finalitzar la platja de Tramuntana (A.fallit) i vam haver d’enfilar direcció a la Punta de la Creu. És en aquest punt on vam trobar les pitjors condicions de la mar. Onades de gaire bé dos metres que si no vigiles en un no res et feien bolcar. I fer-ho a alta mar en aquelles condicions ben poca gràcia fa. Així que en aquestes condicions vam decidir tirar endavant i a muerte! Van ser unes 2’30 h d’amunt i avall, de cap a aquí i cap allà, de penya-segats de160m al “nostre costadet”, i d’intentar que el kayak no anés cap a on el Déu Posieidó volgués. Al final, després de casi 5 h a dins del plasticot riumar, vam parar a la platja de còdols s’Estufador (A1). Ja només quedava 1h i arribaríem a Es Caló d’es Mort. (mapa lluna groga). Desembarcàvem a quarts de set de la tarda, i avui sí queien un spaghettis de càmping gas boníssims. Després una nit de bivac espectacular! Vam dormir en un hotel de mil estrelles. ;)

I fins aquí la primera part de la crònica, si en voleu saber més, estigueu atents al blog!

Gràcies,