Aquest cap de setmana hem fet la primera de, espero, moltes sortides destructives explorant la nostra comarca.
Al principi, la idea era fer una sortida de 14 km per muntanya o 20 en pla, però la cosa ràpidament es va animar. El Sr Farreti apelava a la bellesa del Montcogul per incitar-nos a pujar-lo, el Ciscu dirigia la seva obstinació als llocs de sortida i arribada (sortida de casa seva i, el més important, arribada al restaurant Racó del Pou de Calders) i el Lucati assentia submisament a totes les propostes. En definitiva, la cosa es va complicar una mica i finalment van ser 23km amb 760m de desnivell.
Al principi, la idea era fer una sortida de 14 km per muntanya o 20 en pla, però la cosa ràpidament es va animar. El Sr Farreti apelava a la bellesa del Montcogul per incitar-nos a pujar-lo, el Ciscu dirigia la seva obstinació als llocs de sortida i arribada (sortida de casa seva i, el més important, arribada al restaurant Racó del Pou de Calders) i el Lucati assentia submisament a totes les propostes. En definitiva, la cosa es va complicar una mica i finalment van ser 23km amb 760m de desnivell.
Em sembla que si us descarregeu la imatge es veu bastant millor.El recorregut va ser prou maco tenint en compte que vam passar pel costat de la muntanya de runam salí de Sallent (espectacular) i per sota l'eix del llobregat i el transversal, vam rodejar un magatzem de vigues a l'aire lliure i vam culminar el trajecte amb 2km pels horts de la riera d'Artés. Preciós!!!
Al arribar a Calders, el Serrat gairebé no es reconeixia i la muntanya de runam salí es veia a la llunyania. Déu n'hi do quina pallissa!!! Però l'esforç havia valgut la pena, després de la combustió de calories, ja no ens havíem de sentir malament per fer un vermutaco, un entrecot o uns peus de porc amb cargols. Que n'aprenguin!!
I res més, fins a la pròxima, manrussos!!
P.D.: Després d'aquesta sortida, farem una instància a l'Institut d'Estudis Catalans perquè normalitzi el verb "falsllanejar".
Al arribar a Calders, el Serrat gairebé no es reconeixia i la muntanya de runam salí es veia a la llunyania. Déu n'hi do quina pallissa!!! Però l'esforç havia valgut la pena, després de la combustió de calories, ja no ens havíem de sentir malament per fer un vermutaco, un entrecot o uns peus de porc amb cargols. Que n'aprenguin!!
I res més, fins a la pròxima, manrussos!!
P.D.: Després d'aquesta sortida, farem una instància a l'Institut d'Estudis Catalans perquè normalitzi el verb "falsllanejar".
2 comentaris:
M'encanta falsllanejar i encara més veure el lluc falsllanejant amb aquella carona d'alegria, jeje
Amb lo sobrats de pota que aneu, la pròxima 30km i de muntanya de la bona.
Jo falsllanejo
Tú falsllaneges
Ell falsllaneja...
Jo crec que a la propera edició del diccionari de l'IEC li podreu colar.
Publica un comentari a l'entrada