El passat diumenge 20 de juny es va celebrar la 5a edició de la cursa del Pedraforca-Saldes. Pels que no sapigueu de què va la moguda, es tracta de 300 paius (i paies) corrent en calça curta un circuit circular que s'inicia a Saldes, puja al Pollegó Superior del Pedraforca pel Coll del Verdet i baixa de nou a Saldes per la mítica i arrassada tartera del massís Berguedà. En total, 13km i 1.300 metres de desnivell positiu (una pendent mitja del 15% de pujada i del 26% de baixada, dunidó) principalment de corriol, pedra i tartera.
Com ja vam fer l'any passat, la secció amateur del Koala's Team hi vam enviar un petit destacament format pel Lluc i jo (el Ciscu) (el Marc es va rajar a última hora), amb l'objectiu de rebaixar substancialment les (podríem dir que millorables) marques aconseguides l'any anterior en el nostre debut en el mundillu de les curses de muntanya. També participaven a la cursa el Carles (un koalazo de veritat) i el Marsi (un fenomen manrussià, que més tard es va descobrir que anava dopat fins a les celles).
A l'hora de la sortida feia bastant fred, els de l'organització deien que a dalt el cim fotia una rasca que incrustava la pixa i van obligar a portar una peça de roba de màniga llarga. Merda!!! Cap dels dos koalitas portàvem res de màniga llarga!!! Finalment jo vaig poder rapinyar una samarreta, però el Lluc va haver de carretejar un jersei de llana fins al cim per tal que el deixessin sortir.
Personalment, vaig anar molt millor que l'any passat: les baixes temperatures van convertir la pujada al mirador del Gresolet en un passeig comparat amb l'infern del 2009. Entre això i els taps que em van permetre descansar, vaig arribar al Verdet mantenint els 5 sentits i el control dels esfínters. A la grimpada vaig poder avançar bastanta gent, tot i les complicacions del terreny, i vaig arribar a dalt sobrat de pota i amb coordinació suficient per saludar al Farreti i caminar a la vegada (impressionant!!!). A més a més vaig disfrutar molt de la baixada, tant de la desgrimpada, com de la tartera, el corriol i fins i tot el tros final de pista que l'any passat s'havia fet etern. Al final 2:35 (14 min de retallada), un bon regust de boca i una set de dromedari.
La resta de gent, sensacions diverses: el Lluc, tot i portar el llast del jersei de llana tot el camí de pujada i patir unes rampes equines, va fer 2:41 (rebaixant en 20 min el seu anterior temps) el Marsi 2:07 en el seu debut (un autèntic màquina!!!) i el Carles, tot i lesionat va aconseguir acabar.
1 comentari:
Molt bé Ciscu, mantenint el blog viu. Si em passeu fotos de la Transsegre en faig la crònica.
Publica un comentari a l'entrada