Bones manrussia!
Com us va manrussiencs? Jo na fent, cançat de fer hores i anar estressat! I ja n’estem farts! Però no us preucupeu més! A la gent que estigui certament un pel apurada en aquest sentit , tinc una proposta a fer: una via d’escapament en forma de concert de folk-tralla. Doncs bé doncs, com que casi segur que cap de vosaltres coneixerà ni el grup que toca, ni cap dels seus components, ni res, m’he proposat escriure un post que us convenci de que realment, cal que aneu a aquest concert . També podria ser que definitivament us convenci de que els meus gustos muscials són una mica disjuntius…o divergents… o com sigui. També podria ser que us canseu de llegir, i que us conveci per agotament... no se, ja es veurà. De moment, un primer arguement a favor es una de les seves cançons: ABOLISH WORK!
El concert en qüestió és d’una banda anomenada ‘the (international) noise conspiracy’. El cantant d’aquest grup havia sigut anteriorment vocalista d’un, per mi mític grup, Refused. Aquesta banda l’escoltava a l’èpcoa d’insti, i realment per mi era benerada. Jo havia baixat a barna a gastarme la pasta en discos d’aquest grup. I també us he de dir que aquells eren dies rodons. Agafava els meus estalvis de mesos (solien ser 8.000-10.000 peles), pillava le tren cap a Barna, em patejava la pasta en discos, i tornava tot feliç i escoltant-los al diskman al tren. BRUTAL!!! Però no ens desivem del tema... qui era Refused?
Refused eren Dennis Lyxzén, David Sandström, Pär Hansson y Jonas Lidgren (son suecs, es nota? Concretament del bonic poble de Umeå …). Van conjuminar els seus esforços el gener de 1992. Van arribar a treure tres discos, i es van separar el 1998. Segons els entesos tocaven alternative metal, hardcore o post-hardcore... No ho se, però la questió es que a mi em flipaven els canvis de ritme, brutals, i la veu del cantant, també brutal.
Pel que expliquen a la wiki, la seva ruptura va ser sonada. Havien de fer una última gira pels EUA i, poc després d’iniciar-la, les ganes de matar-se entre ells va fer que decidissin tornar cap a casa i plegar veles. Però poques hores abans de tornar a Suècia, el guitarrisata de la banda que els feia de taloners a la gira els va convencer de fer un últim concert al sotan de casa seva. Ells van acceptar, i al concert hi van acabar assistint 400 persones (de fet van trigar unes hores a organitzar-lo...). Com no podia ser d’altra manera, la policia va irrompre varis cops a la casa. Finalment també s’explica una última escena d’aquella nit que no se si creure’m... sembla ser que quan la policia va desconnectar el micro, ells cantaven la cançó ‘Rather be dead’. En el moment estelar de la cançó (precisament quan la poli els va desconnectar) el cantant va cridar ‘Rather be alive!’ (en comptes de dead), i tot el public, totalment embogit, en va seguir cantant els versos... bastant èpic, pero real? No ho sabrem, però el cas és que així es va acabar Refused.
I així sonava Refused a una de les cançons que a mi més em feia vibrar:
I de Refused, passem a ‘the (international) noise conspiracy, a partir d’ara the (I)nc. I es que (I)nc és la banda que va formar Dennis Lyxzén (el cantant) quan Refused es va trencar, i que de fet, encara toca per aquests mons de deu. Aquesta la completen Inge Johansson (baix), Lars Strömberg (guitarra) i Ludwig Dahlberg (bateria).
Com podreu veure els temps canvien, i les formes també!! Aquets són The (I)nc...
Realment aquest grup, de bones a primeres, reconec que sona raro. Fan cançons curtes i trepidants. Per una banda tenim que el cantant segueix fotent els mateixos crits que feia a Refused (tot i que en els últims discos es suabitza molt...), però per l’altra passem d’un so trallero i contudent, a unes guitarres elèctriques més netes, o al que a mi em va semblar en un principi un so vell, antic, no se... com una mena de folk passat de voltes i estrany. Realment de música hi entenc poc... Llavors però no em va sorprendre gaire descobrir que un dels seus referents musicals fos l’arxiconegut Phil Ochs (?!). I qui és aquest tio? Doncs la viqui diu que era un cantant de folk-periodista-artista-activista (radical) semiconegut als anys 60, a qui li penjava l’etiqueta de ‘protest singer’, o com ell preferia, ‘Topial singer’. Durant els 60 va desenvolupar totes aquestes variades acitivitats amb cert èxit, fins que als 70 va caure en la depresió i l’alcoholisme, que finalment el van portar al suicidi el 1976. Tenint en compte aquesta estranya influència, no ens ha de sorpendre que la banda es defineixi a si mateixa com a marxista... Però Javi no t’alarmis, no són estaliniestes... sembla ser que són ‘situacionistes’ o ‘left comunists’. Pel que he pogut trobar, la Situacionista International (SI) va ser un petita organització política internacional formada per artistes agitadors i intel•lectuals revolucionaris (fundada el 1957), l’objectiu principal de la qual era acavar amb societat de classes, i evidentment amb el captialisme... I espereu, que ara m’endinsaré en un terreny encara més pantanós... en el seu primer album, el grup intenta combatre la funció de la música com a espectacle (?!), concepte agafat del treball de filosofia ‘La sociedad del espectáculo (La société du spectacle), d’un tal Guy Ernest Debord . Aquest era un filosof, escriptor i cineasta francès i, sorpresa, fundador i principal teòric de la Situacionista Internacional. Quin autentic rotlle, no? Si algú ha arribat fins aquí, potser es mereixeria una entrada gratis...
Finalment, si tot i amb això no us acaba de convèncer res de res d’aquesta penya (ni música, ni ideologia ni res...), potser us convenç la seva simpatia natural... humanitzemlos una mica! Aquí teniu una entrevista distesa i smpàtica a en Dennis i a un altre de la banda que no se qui es...
Després d'això, algú vol venir al concert de The (International )Noise Conspiracy? Ei, que toquen el dia 14 de desembre....un diumenge...a Barna....a la sala Apolo....i sí, son situacionistes, però el concert no serà gratis......però segur que farà un dia molt bonic....mmm mmm ..... un dia perfecte per anar de concert, no trobeu?... ... ... ...
3 comentaris:
Bueno, bueno, bueno,... després d'una argumentació tan elaborada sap més greu dir que segurament NO vindrem al concert. Tot i així bravos i hurras per la labor de recerca històrica i recalcar que si no volem venir és perquè els anys ens pesen i els diumenges ja no podem fer el cabra.
Tranqui Cisquesa, NO et pensis que aquest NO NO era esperat...:-)... home, realment, tot i el marketing, el que em sorpendria seria trobar algun SI...
Ei, doncs jo sí que m'hi apunto un diumenge al vespre de pujar a BCN a un concert. Serà un gran cap de setmana perquè el dissabte dia 13 haurem viscut un 6 a 0 històric. A més, els concerts a BCN van molt d'hora i aviat serem a casa.
PD: si el Ciscu diu que segurament NO vindran és el mateix que si digués que No vindran
Publica un comentari a l'entrada