Com alguns ja deveu saber, aquest pont de la Puríssima vem anar a Albarracín, Teruel, i com que ens va agradar tant us en faré una mica de propaganda. Nosaltres teníem la idea inicial d'anar-hi ben bé a escalar, més tard ens vem enterar que és considerat un dels pobles més macos d'Espanya.
El tema és que al mig del desert Turolense hi ha una pineda de la ostia (Los Pinares del Ródeno) que pertanyen a la serra d'Albarracín. És bastant curiós que hi hagi una pineda al mig del "desert", ja que si plou el mateix als dos llocs, ¿per què a un lloc hi ha arbres i a l'altre sorra? La meva mega-teoria és que és degut al sòl, ja que coincideix bastant l'aparició de vegetació amb un canvi en la morfologia del terra. Mentres que els voltants són d'una espècie de pedra calcària (em sembla), a la pineda el sòl és d'una arenisca de color vermell que contrasta amb el verd dels pins i el blau del cel. No sé si és perquè aquest tipus de pedra conserva la humitat o permet que hi hagi més filtracions o algo així ... el cas és que és un entorn amb molta riquesa natural i vegetal (és espai protegit des del 1995). A més a més, les formes peculiars que adopta la roca fan que sigui un lloc amb moltes pintures rupestres i el paradís nacional de l'escalada en bloc (motiu inicial del nostre interès).
Tot això es combina amb el poble d'Albarracín, un poble de 1.100 habitants conservat tal i com estava al segle XVII. Amb un conjunt de muralles bastant impressionant pel tamany del poble, un parell d'esglésies i sobretot una situació bastant peculiar. El poble queda enclavat a la vall d'un riu, just abans que aquesta es transformi en un congost de penyassegats bastant alts. Molt molt macu.
Si hi afegim unes tapes de jamón i morcilla amb vinillu, una pensioncilla i 5 hores d'anar i 5 de tornar ens queda un pont ben rodonet.
Si hi afegim unes tapes de jamón i morcilla amb vinillu, una pensioncilla i 5 hores d'anar i 5 de tornar ens queda un pont ben rodonet.
Informació general d'Albarracín: allotjament, restaurants,...
http://www.albarracin.org/
P.D.: Tota la zona està entre els 1000 i els 1600 metres, o sigui que encara que faci sol, a l'època de tardor-hivern, fa un fred manrussià i pot ser que nevi. Cuidado també amb el menjar, que fa molt bona pinta i és molt bo, però una jartà de morcilla abans d'anar a dormir pot ser molt criminal.
1 comentari:
Ho pintes molt bé, acaba d'entrar a la llista de possibles destins pontils, caldrà meditar-ho. M?ha molat mot l'explicació rollo National Geogràfic del tema de la pineda, jo de moment me la crec fins que no vingui en Rodriguez de la Fuente i digui el contrari, i em sembla que això no passarà.
Publica un comentari a l'entrada