El dèficit fiscal

Hola manrussos,

Aquest mes de maig de 2013, la Generalitat va fer pública la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració Central per a l’any 2010, revelant un dèficit de 16.543 milions d’euros, la qual cosa representa un 8,5% del PIB de Catalunya o 2.260 euros anuals per persona que marxen de Catalunya cap a la resta d’Espanya.

La veritat és que sempre m’havia intrigat com es feien aquests càlculs i m’havia generat una certa reticència degut a la seva interpretació i utilització política. Doncs bé, finalment m’he estat repassant la informació disponible i n’he extret algunes conclusions que us presento a continuació.

Primer de tot, cal remarcar que la Generalitat calcula la balança fiscal per dos mètodes diferents:

-          Mètode del flux monetari: els ingressos tributaris s’imputen al territori on s’ubica el declarant i les despeses on s’ubica el perceptor.

-          Mètode del flux del benefici: els ingressos s’imputen al territori on resideixen les persones que en suporten la càrrega i les despeses al territori on resideixen els beneficiaris finals.

La utilització d’un mètode o un altre genera algunes diferències, per exemple:

-          L’Impost de Societats que paga una empresa, a través del mètode del flux monetari, s’imputa al territori on té el domicili i a través del flux del benefici, es fa una aproximació segons la distribució territorial dels accionistes, assalariats i consumidors.

-          La despesa en Defensa, amb el mètode del flux monetari, s’imputa en funció de la localització del personal militar, inversions,... En canvi, amb el mètode del flux del benefici, s’imputa en proporció a la població.

Tot i que la Generalitat considera que tots dos mètodes són vàlids, dóna més ressò al resultat del mètode del flux monetari que “casualment” és el que dóna un major dèficit fiscal. Aquests en són els resultats:

(milions d'€)	Mètode del flux monetari	Mètode del flux del benefici
Ingressos rebuts de Catalunya	61.872	60.577
Despeses rebudes a Catalunya	45.329	49.319
Diferència	-16.543	-11.258
% PIB	-8,50%	-5,80%

A continuació analitzarem quines són les principals partides que generen el dèficit fiscal, comparant l’import esperat segons PIB amb la imputació segons el mètode del flux monetari:

	Total considerat Espanya	Catalunya segons PIB	Estimació Balança Fiscal	Diferència
Ingressos per impostos	128.325	23.857	25.173	-1.316
Ingressos de la Seguretat Social	130.097	24.186	24.966	-780
Altres ingressos	5.940	1.104	1.025	79
Dèficit	55.329	10.286	10.708	-422
Total ingressos	319.691	59.433	61.872	-2.439
Defensa	7.782	1.447	362	-1.085
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries	8.034	1.494	83	-1.411
Pensions	10.538	1.959	557	-1.402
Infraestructures	7.435	1.382	703	-679
Transferències a altres administracions públiques	61.447	11.424	9.862	-1.562
Deute públic	19.623	3.648	1.884	-1.764
Resta despesa de l'Estat	18.039	3.354	1.783	-1.571
Despesa del organismes autònoms	16.923	3.146	1.001	-2.145
Despeses de la Seguretat Social	158.556	29.477	27.107	-2.370
Inversió de les empreses públiques	11.316	2.104	1.986	-118
Total despesa	319.693	59.434	45.328	-14.106
Total				-16.544

Ingressos per impostos i ingressos i despeses de la Seguretat Social: degut a les característiques socioeconòmiques de Catalunya (menys atur, menys pensionistes, més treballadors) respecte la resta de l’Estat i a la progressivitat del IRPF (els sous alts paguen més), Catalunya aporta més per impostos i cotitzacions a la Seguretat Social, i  rep menys prestacions de les que li tocaria per PIB. Podríem dir que aquesta part del dèficit es deu a causes socioeconòmiques.

Defensa: és una de les partides que mostra una diferència més gran entre el càlcul mitjançant el flux monetari i el flux del benefici. Com que l’estructura de Defensa localitzada a Catalunya és mínima, s’imputen únicament 362 milions per aquest concepte a Catalunya. No obstant, aquesta dóna servei a tots els espanyols i, en cas que Catalunya fos independent, segurament tindria exèrcit, i la seva Administració hauria de suportar aquesta despesa. Per altra banda, és veritat que les despeses generades per l’estructura de Defensa (sous pagats a militars, inversions, despeses de manteniment,...), generaran principalment un benefici econòmic als territoris on es localitza. Aquesta part del dèficit és interpretable, varia en funció del mètode aplicat.

Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries: La Generalitat té transferides la majoria de les competències en seguretat ciutadana (Mossos d’Esquadra) i gestió d’institucions penitenciàries i en suporta les despeses. La quantitat que l’Estat transfereix a la Generalitat per aquests conceptes es liquida a través del sistema de finançament autonòmic, inclòs en “Transferències a altres administracions públiques”. Aquesta part del dèficit, per tant, es deu al sistema de finançament autonòmic.

Pensions: Correspon a les pensions per ”Clases Pasivas”, que són les corresponents als funcionaris de l'Estat, militars, congressistes,... degut a que aquests no es distribueixen homogèniament en el territori, Catalunya rep menys ingressos que els que correspondria per PIB o població.

Infraestructures: Es tracta majoritàriament de pressupost destinat a la millora i manteniment de la xarxa de ferrocarril i carreteres. El conjunt de les Administracions Públiques espanyoles inverteix menys en infraestructures a Catalunya que el què li tocaria per PIB. La Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia pretenia regularitzar aquesta situació, però ha sigut declarada inconstitucional i, per tant, aquesta regularització, que de moment no s’ha produït, queda subjecte a la “voluntat” de l’Administració Central.

Transferències a altres administracions públiques: Inclou el resultat del sistema de finançament autonòmic i les transferències a ens locals: ajuntaments, diputacions,... El dèficit correspon majoritàriament al sistema de finançament autonòmic, la liquidació del qual es calcula en base a les competències transferides, els impostos recaptats, circumstàncies socioeconòmiques,...

Dèficit i Deute Públic: Per tal de poder equilibrar els ingressos i les despeses, la balança fiscal calculada per la Generalitat, inclou el dèficit com a majors ingressos. Per altra banda, també té en compte les despeses en interessos i amortització de deute públic. No obstant, els percentatges que fa servir per a imputar-los territorialment són diferents, el Dèficit l’imputa pel % mig de contribució de Catalunya en els ingressos de l’Estat segons la balança fiscal 2010 (19,5%) i, en canvi, la despesa en Deute s’imputa al % mig de la despesa de l’Estat a Catalunya en el període 2002-2005 (9,6%). Entenc que si es defensa la inclusió del dèficit argumentant que s’haurà de pagar a partir dels ingressos generats i s’imputa segons el % de contribució als ingressos, el deute realment pagat, també s’ha d’imputar a aquest percentatge. Així doncs, crec que aquesta part del dèficit no s’hauria de computar.

Resta de despeses de l’Estat: inclou despeses variades com Justicia, Política Exterior, Sanitat i Educació, Serveis de Carácter General,... En la majoria de rúbriques incloses aquí passa el mateix que en la rúbrica de Defensa. Així doncs, hem de dir que el dèficit imputat per aquests conceptes és en gran part interpretable i depèn del mètode utilitzat.

Despesa dels organismes autònoms: Inclou la despesa d’organismes com l’Agència Estatal d’Administració Tributària, el Fons Espanyol de Garantia Agrària,... la majoria d’aquests organismes es troben fora de Catalunya i els seus beneficiaris també, motiu que origina aquest dèficit, bastant independent del mètode utilitzat.

Doncs ja està!! Si heu tingut la paciència d’arribar fins aquí, ja teniu una mica més d’eines per a decidir fins a quin punt el dèficit fiscal de Catalunya és expoli o manipulació informativa.

Salut manrussos!!