Quedar-se tancat (II)

El 6 de desembre de 2010 ja vaig fer una entrada al blog amb aquest mateix títol. Em sap greu defraudar a tots aquells que ja us esteu imaginant que em vaig descuidar les claus una altra vegada i no vaig poder entrar a casa. De fet, el protagonista no sóc jo aquesta vegada, i a més el títol és més adequat. Aleshores jo no em vaig quedar tancat, perquè estava a fora, però el subjecte que va viure en pròpia carn el que es narrarà a continuació si que es va quedar tancat... i mai millor dit.
Resulta que per allà l'Arxiu on treballo sempre hi ha algun TBC que altre (persones que no poden pagar una multa i fan treballs en benefici de la comunitat com a forma alternativa de pagament: has de pagar tant de multa i no pots? doncs a canvi fas tantes hores del que sigui... una forma més d'aprofitar-se del personal), i un dels que corre últimament per allà és un senyor d'edat una mica avançada.
El senyor està ja una mica demacradet però té certa gràcia flamenca. Sempre explica històries divertides on hi posa més pa que formatge. Una de les moltes que ens ha explicat és la típica i tòpica que una vegada per carnavals a les Canàries es va lligar una dona de bandera i que quan van entrar en acció va resultar que era un travesti... però anava massa calent ja...
Ah sí, que perdo el fil de la història. Per allà als soterranis on treballo hi ha molta seguretat i les persones ens hem de moure amb unes targetes per obrir les portes, però en els TBC's no els en donen i els hem d'acompanyar nosaltres quan han de sortir, anar al WC... molt poc pràctic tot plegat.
Fa uns dies, i anant de cul a l'Arxiu, aquest senyor es va quedar tancat al lloc on estava fent les tasques que té encomanades. S'hi va quedar una bona estona i com ja he comentat no és un xaval i m'imagino que la seva pròstata deu tenir un tamany considerable. Em poso a la seva pell i el pobre devia passar una estona dolenta, fins que ja no podia més i va trobar una ampolla d'aigua d'algun arxiver que va resultar providencial perquè no hagués de fer les necessitats a la paret de l'àrea de ransferències de documentació.
L'home, tot trasbalsat, va explicar a la persona que no se n'havia enrecordat d'anar-lo a buscar la peripècia que acabava de passar, no fos cas que l'arxiver/a propietari del recipient entrés en colera en veure que algú n'havia canviat el líquid que contenia.

Fins la propera.