Per tal de no perdre la tradició, aquest estiu vam fer dues sortidetes a la muntanya, totes dues amb el component manrussià que ens caracteritza. En aquest post us faré un breu resum de la primera.
El cap de setmana del 17-19 d'agost, que s'augurava molt calorós, vam pujar fins a Esterri d'Aneu per a passar dos dies allà i anar a fer una caminadeta pel Parc Natural d'Aigüestortes.
El recorregut era ambiciós: 20 i picu quilòmetres i més de mil metres de desnivell, fent els cims de Peguera i Monestero. Un recorregut que molta gent fa en dos dies.
Sortíem a les 6:00 del matí del dissabte, la Xènia, el Farreti i el Chiskwaka, encara de nit, del pàrquing de Prat Pierró. Al cap de 2:00h, a trenc d'alba, vam arribar a l'idílic refugi de Josep Maria Blanch. El Farreti remugava, ja que, a desgrat seu, el camí havia estat pràcticament tot de pista. L'alta muntanya i el freestyle es feien esperar.
Un cafè llarg i al liu una altra vegada. Al cap d'una hora i mitja resseguint estanys, arribàvem al Coll de Monestero, disposats a atacar el nostre primer objectiu: el cim de Peguera (2.963). Una rampa en freestyle, un passet aeri, una grimpadeta i, després de 3:50h, ja som al cim!!
Feia un dia assoleiat, molt calorós, amb una calitja marrana que no ens
deixava gaudir del fantàstic paisatge que ens envoltava. Ni un núvol a
l'horitzó. La calor prevista per l'home del temps es començava a
materialitzar.
La Xènia superant amb "talante" un passet aeri.
Vam baixar ràpid fins al coll i vam rebotar fins al cim de Monestero (2.877m). Al cap d'uns minuts (5 hores des de la sortida) ja érem a dalt fent el vinet i la foto de rigor. Anàvem bastant ràpid i portàvem bastant desnivell a les cames; els quàdriceps començaven a patir. El Farreti però, estava fresc com una rosa, "cansa més una tarda de botigues" va dir. Vam menjar una mica i cap avall!!
Foto de rigor a dalt del Monestero amb el Peguera al fons.
Els Encantats des del Cim de Monestero, almenys el què se'n veia a través de la calitxorra.
La baixada es va fer pesada (almenys a mi se me'n va fer). Quedaven uns 10 km de baixada continuada seguint el riu Monestero i la calor s'accentuava a mesura que perdíem cota.
Al cap d'una hora i mitja arribàvem a l'Estany de Sant Maurici. La calor apretava tant fort que ens vam passar pel forro la normativa (sense saber-ho) i ens vam remullar una mica, ràpidament perquè, tot i la calor, l'aigua estava congelada.
El Farreti refrescant la pota.
Una cerveseta al refugi Ernest Mallafré (ben invertits els 3 euros per birra!!) i ens arrosseguem, cansats, sufocats i deshidratats, els 4 km que queden fins al pàrquing.
Al final arribem al cotxe a les 14:00, després de 8 hores de caminar (7 en ruta), 26,5 km i 1.700 m de desnivell positiu, amb una calor acollonant. Arribàvem al càmping a Esterri i estàvem a 38º, record de la zona en 20 anys
I això és tot, fins a la pròxima manrussos!!!!
3 comentaris:
Bona foto al cim del Monastero! i la del pas aeri de la Xe nu sé nu sé...jajaja
M'ha agaradat molt el comentari que va fer el Joan a dalt del cim.
Molt bon debut de la Xe a les excursions muntanyenques de l'estiu.
jajaja!! jaume no em quedava més remei que debutar dignament!!!! la foto del pas....jaja!!
Molt bé ciscu! una mica de vida manrussiana!!!!petons!!
Publica un comentari a l'entrada