divendres, 2 de setembre del 2011

Karting Alternativa 2011

Dimecres tot sopant a la Gispert amb motiu del 20è aniversari de la FMA algú va tenir la genial idea d'anar a fer uns Karts el diumenge. La idea va ser molt ben acollida per tothom i l'endemà ja hi havia 15 persones confirmades amb moltes ganes d'olorar benzina.

Dit i fet: diumenge, amb plena ressaca de Festa Major, enfilàvem cap el Park Motor de Castellolí sense temps de fer migdiada i amb la primera baixa abans de començar. Les males llengües deien que s'havia fet les necessitats a sobre abans de començar, tot i que l'excusa de no ser persona podia ser perfectament creïble tractant-se d'un diumenge de Festa Major.

Els 13 participants i dues acompanyants arribaren al circuit de Castellolí amb els nervis a flor de pell i fent travesses de qui podria ser el guanyador del Gran Premi Racing F1. Molt d'orgull estava en joc...

A partir d'aquell moment tothom deixava de tenir amics i les primeres punyalades anaven caient: el tamany craneoencefàlic d'algun dels participants era motiu de mofa entre els seus contrincants en el moment de provar-se el casc.

El Warm-up començava en una pista on s'hi podien fregir ous ferrats. El circuit i els karts eren encara uns desconeguts pels participants que apretaven més del compte el gas i no paraven de fer birolles enmig de la pista o se n'anaven a pasturar. Més d'un va requerir l'ajuda de la direcció de la pista per tornar el cotxe a l'asfalt. El que estava clar és que ningú estava disposat a deixar-se superar per cap dels seus contrincants, i això que només es tractava de la tanda d'entrenaments lliures!!



Menció a part mereix l'Oriol que es va guanyar l'alies de Kamikaze amb tota justícia, birolles, xocs i rodes xirriant van ser la constant en la seva primera presa de contacte amb el Kart.



El Ricard feia la primera mossegada de la tarda i marcava la volta més ràpida en el Warm-up (1:14:424). El Lluc feia la més lenta (1:30:401), veient-se superat per l'Anna (única participant femenina), i quedava clar que aquella no era pas la seva tarda. Els temps encara enren alts i hi havia molt marge per la millora... començava l'hora de la veritat amb la tanda classificatòria, quedar entre els primers era necessari per a tots aquells que volguessin tenir opcions a la victòria en la cursa final.


Després d'uns minuts de descans del tot necessaris els participants tornaven als seus monoplaces amb el circuit més estudiat i mentalitzats per fer la volta més ràpida de totes. Cada cop es sentien més bé al damunt dels karts i els temps marcats en la tanda lliure eren clarament superats. Un cop acabada la tanda els pilots feien palmes per saber els temps que no coneixerien fins el cap d'uns minuts després d'una tensa espera. En Jaume sorprenia i feia la pole (1:12:822) aprofitant-se d'unes voltes en què va poder rodar sol i sense estorbs. De ben aprop el seguien en JR i el sr. Fitó (1:12:843) que es perfilaven com els seus màxims adversaris per emportar-se el triomf final.

Començava el moment més esperat de la tarda. La tensió es respirava damunt d'un asfalt roent i els 13 participants amb el cor en un puny. Ja no hi havia marge per a l'error. El director de la cursa marcava una sortida llançada amb el seu kart i començaven 6 voltes d'infart on tot podia passar. En Jaume sortia amb l'avantatge de no tenir ningú al davant que el tapés, però sense cap referència per seguir. Arribava a la segona curva del circuit (180º a la dreta) i la traçava molt bé tot i haver-hi fet alguna birolla a les tandes d'entrenaments. Els seus rivals, però, el marcaven de ben aprop. A mitja primera volta en JR es precipitava i intentant de col·locar-se primer va tocar el Kart del líder i feia una birolla. Greu error que el va condemnar a les últimes posicions i tirava pel terra la feina feta fins aleshores. En Jaume obria una mica de forat i en Fitó es postulava com el seu màxim adversari en la lluita final.

El líder conduïa còmodament el seu kart i aprofitava per posar més terra pel mig, però en Fitó encara no havia dit l'última paraula i va aprofitar-se del relaxament d'en Jaume i de la seva referència per començar a retallar volta rere volta. S'arribava així a la sisena i última volta amb en Fitó enganxat al cul d'en Jaume després d'haver-li retallat un avantatge considerable amb una conducció al límit de les possibilitats del kart. D'aquesta manera s'arribava a la curva més complicada del circuit i en Jaume, sentint l'alè del Fitó al seu clatell, feia la seva primera errada en la cursa i el Fitó li treia el liderat per primer cop. En Jaume, que ja tenia la victòria molt coll avall, va refer-se ràpidament de l'errada. La curva següent d'esquerres la va traçar molt bé per l'interior guanyant-li altra vegada la posició a en Fitó. I és que aquella tarda era la seva i en Fitó, com en JR, va patir la maledicció d'en Tritó: tothom qui intentava de rebassar-lo acabava llepant l'asfalt. Va ser en una nova curva d'esquerres on en Jaume va entrar amb la posició guanyada i en Fitó en un intent desesperat de superar-lo va tocar amb el seu Kart tot quedant girat a la pista. En Jaume encarava així una última volta triomfant. Tot saludant al públic congregat al Park Motor va rebre el càlid homenatge de l'afició en forma d'aplaudiment. Poc després travessava la línia d'arribada marcant un temps de 9:49:177 treient més de 5 segons al segon classificat. Mentrestant en Fitó es refeia de la birolla però en Ricard se li anava apropant, no va poder ser. En Fitó entrava segon seguit d'en Ricard que portava l'Oriol enganxat al cul.

Menció apart mereix en Christian (Joan) que va marcar la volta més ràpida de la cursa amb un espectacular registre d'1:11:261, seguit de ben aprop per en Fitó 1:11:469. Varen ser els únics de rebassar la barrera psicològica de l'1:12:00.

Per la cua en Lluc millorava molt les voltes dels lliures i seperava l'Adrià i l'Anna que va demostrar el perquè de la menor sinistralitat femenina a les carreteres.


Per finalitzar gran homenatge als tres primers amb podi, cava i diploma per immortalitzar el moment.




Bé companys, fins l'any que ve i disculpeu-me per l'homenatge (només vaig viure la cursa des de la meva posició).

PD: no val anar-se a entrenar d'amagatotis durant l'any sense explicar-ho als contrincants... Que os conozco.

Títol by Ricard P.
Fotos gentilesa de Laura T.

4 comentaris:

Mikel ha dit...

Per al·lusions!!!!

Primer, que cabrons!! Quina enveja!!

Segon, les cagarrines les vaig tenir diumenge nit de tanta festa :P

Tercer, l'any que ve, vais a flipar, palabra!!!

Mikel
"El caques"

Fu-fu-fuuuuu

marc ha dit...

Gran crònica!! qunata dosi de testosterona nanu!!!
Boníssim això de la maledicció d'en Tritó! jajaja

Ciscu ha dit...

Tritoooooo

Qui ho havia de dir q guanyaries!!

I dels que anavem al mig del mogollon no en parles gens? Quina injusticia!!

Ara entenc que senten els pericos.

Xènia ha dit...

Sou molt bons eh?? perquè no us plantejeu escriure un llibre o una cosa per l'estil?? sou molt grans o bé teniu molt temps lliure....!!!!jejjejeeje!!!
no ho dubtava lo de l'oriol!!! no tenia cap dubte que fos el fitipaldi de l'ekip!!!
petons