Era el dia 15 d’agost de l’any 2009, el sol encara dormia aliè als esdeveniments que estaven a punt de succeïr. Amb el cansament d’una nit curta i plena de somnis premonitoris, el nostre cavaller es despertà amb la ferma voluntat d’acabar amb una batalla oberta anys enrere.
La jornada va ser llarga, marcada per una meteorologia canviant i una orografia ideada pel diable. Però els grans líders com ell es creixen en circumstàncies adverses i demostren perquè han sigut els escollits pel destí. El nostre comandant va oferir un desplegament magistral de les seves habilitats. A part de la seva força i coratge, en moments crucials de la contesa van resultar decisius la seva capacitat negociadora, el seu do natural pel lideratge, la seva visió anticipada dels fets i, fonamentalment, la seva resistència impertèrrita al dolor.
Aquesta inmensa actuació individual, aquesta genialitat en el maneig i gestió dels recursos disponibles, va quallar en una de les victòries més costoses i més esperades.
Poques hores després, quan el cansament encara habita en els notres cossos, podem afirmar que aquest guerrer, aquest comandant, aquest heroi, i els seus homes, han escrit amb sang, i sobretot suor, una de les pàgines més glorioses de la història manrussiana.
Aquesta història és un cant, una al·legoria a la tenacitat, a la força de voluntat d’un sol home que davant de les circusmtàncies adverses va saber treure el millor de si mateix. Una gesta que ennaltirà la seva figura més enllà de la memòria, consagrant-lo com a Déu entre els homes, l’únic, irrepetible
La jornada va ser llarga, marcada per una meteorologia canviant i una orografia ideada pel diable. Però els grans líders com ell es creixen en circumstàncies adverses i demostren perquè han sigut els escollits pel destí. El nostre comandant va oferir un desplegament magistral de les seves habilitats. A part de la seva força i coratge, en moments crucials de la contesa van resultar decisius la seva capacitat negociadora, el seu do natural pel lideratge, la seva visió anticipada dels fets i, fonamentalment, la seva resistència impertèrrita al dolor.
Aquesta inmensa actuació individual, aquesta genialitat en el maneig i gestió dels recursos disponibles, va quallar en una de les victòries més costoses i més esperades.
Poques hores després, quan el cansament encara habita en els notres cossos, podem afirmar que aquest guerrer, aquest comandant, aquest heroi, i els seus homes, han escrit amb sang, i sobretot suor, una de les pàgines més glorioses de la història manrussiana.
Aquesta història és un cant, una al·legoria a la tenacitat, a la força de voluntat d’un sol home que davant de les circusmtàncies adverses va saber treure el millor de si mateix. Una gesta que ennaltirà la seva figura més enllà de la memòria, consagrant-lo com a Déu entre els homes, l’únic, irrepetible
TRITOOOOOOOOOOOÓ
3 comentaris:
Collons, qui el va parir!
Acollonant tius!
A veure les fotos i les aventures que vàreu viure pq segur q heu fet escola per allà.
Una abraçada!
Quasi he plorat d'emoció. Com si d'una novela de cavalleria es tractés.
Publica un comentari a l'entrada