Petita ruta per la Serra d’Ensija.

Itinerari: Font freda- Gallina Pelada-Creu de Ferro-Font freda

Km: 11 km aprox.

Desnivell: 800 +

Durada: 3h. Caminant a ritme alegre, fent fotos i parant 10’ al refugi.

Quan tenia uns 10 anys em passava els caps de setmana i els estius a una casa que teníem al poblet berguedà de Vallcebre. Nucli molt menys conegut que Saldes o Gósol, però amb un entorn molt atractiu. En aquells anys vam fer moltes excursions pels voltants d’aquella terra que tant m’agradava. En una d’aquestes, em van dur a mi i a una quanta canallada més, a fer un cim, el Cap de Llitzet (2.327 m) més conegut com la Gallina Pelada.

Aquells anys foren els primers cops que aixafava muntanya i crec que això és el motiu de que avui dia tingui gust per aquest món. Diuen que qui de petit xupa muntanya, de gran les fa xupar (o alguna cosa així jeje). Bé tornant al tema, el fet és que aquell dia volíem arribar al cim, però al arribar al refugi, vam haver de tornar perquè si mal no recordo teníem un dinar familiar i ens passaven a recollir i no sé del cotxe... El que si recordo bé, són els meus intents de convèncer els adults per a que seguíssim! Recordo que deien que estàvem a poca estona de fer cim (15 minuts!!!), que ja estava...però no hi va haver manera! Vam girar cua i cap avall. Dels records que en tinc és que vaig veure un esquelet de crani d’alguna bestiola i que en aquell dia vaig aprendre què era una espina. Aquesta espina que fins aquest passat dilluns no m’he tret! Toma!

Perquè sí manrussos/es! En aquells anys vam seguir fent rutes per la zona, però ja no vam tornar a la Gallina Pelada. I ja de més gran també he tornat a la zona, però ja mai a la G. P., i sovint amb els anys han sorgit ocasions d’anar cap a aquelles terres, però ja mai a la G.P...

Així que la cosa s’havia convertit en una mena de no sé què, com una muntanya que tenia cert encant però que mai pensava en anar a fer-la, i tampoc ho entenc, perquè tota la vida s’ha dit que no és massa difícil, més aviat vaig comprovar que és molt assequible. En fi, que tenint en compte aquesta conjuntura infantil, aquest dilluns se’m va passar pel cap treure’m l’espina dels 10 anys i me’n vaig anar Berga amunt!

L’ascens es pot fer des de dos punts diferents, el més habitual comença a la Font Freda (1.600m). Com el nom indica és una font que brolla generosament i que està boníssima i fresquíssima. A les 9h del matí començo a pujar pel torrent de la font d’Ensija durant uns 20’ aproximadament. Després ja apareix una prat que segueix fent pujada ja sota un bon sol d’estiu. El paisatge és genial. 

El cim i el refugi. 

Cara sud del Pedraforca, Saldes i la serra del Cadí al fons.

El Pedra i jo :)

Els últims minuts fins a arribar al refugi d’Ensija “Delgao Úbeda” (2.200m)  són de prats plans perfectes pel running. 

El noi del refugi m’explica que després de fer la G.P. puc carenejar una mica més i fer la creu de ferro (2.294m) i tornar al cotxe pel torrent de les Llobateres, i així no torno pel mateix camí. Dit i fet, enfilo els  pocs metres que separen el refugi del cim. Les vistes permeten reconèixer molt punts de la nostra geografia. Al sud Rasos, Busa, i Montserrat. Cap al SO el Port del Comte,a l’E el Montseny i cap al N evidentment el Pedraforca i el Cadí. 

Busa

Port del Comte

Foto de rigor, entrepà i de volta deixo enrere el refugi i planejo direcció el cim de la creu de ferro. Per fer-ho segueixo les estaques clavades que guien els valents que fan la Marató de Berga. El camí em porta cap al pla de les torres, on els maratonians baixen pel coll direcció els Rasos de Peguera. 

En aquest coll enfilo cap al cim, i baixo cap al pla d’Ensija direcció el torrent de les Llobateres. Aquest, sec i molt empedrat, em portarà a la carretera 800m. amunt d’on he deixat el cotxe.

Creu de Ferro i els Rasos de Peguera al fons. 

El Catllaràs des del cim de la Creu de Ferro. 

Punt final de la ruta on acaba el torrent de les Llobateres (o d'inici si es fa en sentit invers). 

De tornada decideixo seguir per la carretera B-401 i no tornar cap a Saldes. Vaig direcció Vallcebre des d'on podré enllaçar amb la B-400 per on hem vingut. Abans però, em paro al jaciment paleontològic de Fumanya (un dels tres que formen el jaciment). Jo francament, m’hi vaig esforçar però no vaig saber identificar les petjades del titanosaure... sempre ens quedarà confiar en els entesos!

Mina de Tumí

Algú té alguna espina clavada?...

Lluc tu en tens una amb la Pica oi? 

Salut! 

El dèficit fiscal

Hola manrussos,

Aquest mes de maig de 2013, la Generalitat va fer pública la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració Central per a l’any 2010, revelant un dèficit de 16.543 milions d’euros, la qual cosa representa un 8,5% del PIB de Catalunya o 2.260 euros anuals per persona que marxen de Catalunya cap a la resta d’Espanya.

La veritat és que sempre m’havia intrigat com es feien aquests càlculs i m’havia generat una certa reticència degut a la seva interpretació i utilització política. Doncs bé, finalment m’he estat repassant la informació disponible i n’he extret algunes conclusions que us presento a continuació.

Primer de tot, cal remarcar que la Generalitat calcula la balança fiscal per dos mètodes diferents:

-          Mètode del flux monetari: els ingressos tributaris s’imputen al territori on s’ubica el declarant i les despeses on s’ubica el perceptor.

-          Mètode del flux del benefici: els ingressos s’imputen al territori on resideixen les persones que en suporten la càrrega i les despeses al territori on resideixen els beneficiaris finals.

La utilització d’un mètode o un altre genera algunes diferències, per exemple:

-          L’Impost de Societats que paga una empresa, a través del mètode del flux monetari, s’imputa al territori on té el domicili i a través del flux del benefici, es fa una aproximació segons la distribució territorial dels accionistes, assalariats i consumidors.

-          La despesa en Defensa, amb el mètode del flux monetari, s’imputa en funció de la localització del personal militar, inversions,... En canvi, amb el mètode del flux del benefici, s’imputa en proporció a la població.

Tot i que la Generalitat considera que tots dos mètodes són vàlids, dóna més ressò al resultat del mètode del flux monetari que “casualment” és el que dóna un major dèficit fiscal. Aquests en són els resultats:

(milions d'€)	Mètode del flux monetari	Mètode del flux del benefici
Ingressos rebuts de Catalunya	61.872	60.577
Despeses rebudes a Catalunya	45.329	49.319
Diferència	-16.543	-11.258
% PIB	-8,50%	-5,80%

A continuació analitzarem quines són les principals partides que generen el dèficit fiscal, comparant l’import esperat segons PIB amb la imputació segons el mètode del flux monetari:

	Total considerat Espanya	Catalunya segons PIB	Estimació Balança Fiscal	Diferència
Ingressos per impostos	128.325	23.857	25.173	-1.316
Ingressos de la Seguretat Social	130.097	24.186	24.966	-780
Altres ingressos	5.940	1.104	1.025	79
Dèficit	55.329	10.286	10.708	-422
Total ingressos	319.691	59.433	61.872	-2.439
Defensa	7.782	1.447	362	-1.085
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries	8.034	1.494	83	-1.411
Pensions	10.538	1.959	557	-1.402
Infraestructures	7.435	1.382	703	-679
Transferències a altres administracions públiques	61.447	11.424	9.862	-1.562
Deute públic	19.623	3.648	1.884	-1.764
Resta despesa de l'Estat	18.039	3.354	1.783	-1.571
Despesa del organismes autònoms	16.923	3.146	1.001	-2.145
Despeses de la Seguretat Social	158.556	29.477	27.107	-2.370
Inversió de les empreses públiques	11.316	2.104	1.986	-118
Total despesa	319.693	59.434	45.328	-14.106
Total				-16.544

Ingressos per impostos i ingressos i despeses de la Seguretat Social: degut a les característiques socioeconòmiques de Catalunya (menys atur, menys pensionistes, més treballadors) respecte la resta de l’Estat i a la progressivitat del IRPF (els sous alts paguen més), Catalunya aporta més per impostos i cotitzacions a la Seguretat Social, i  rep menys prestacions de les que li tocaria per PIB. Podríem dir que aquesta part del dèficit es deu a causes socioeconòmiques.

Defensa: és una de les partides que mostra una diferència més gran entre el càlcul mitjançant el flux monetari i el flux del benefici. Com que l’estructura de Defensa localitzada a Catalunya és mínima, s’imputen únicament 362 milions per aquest concepte a Catalunya. No obstant, aquesta dóna servei a tots els espanyols i, en cas que Catalunya fos independent, segurament tindria exèrcit, i la seva Administració hauria de suportar aquesta despesa. Per altra banda, és veritat que les despeses generades per l’estructura de Defensa (sous pagats a militars, inversions, despeses de manteniment,...), generaran principalment un benefici econòmic als territoris on es localitza. Aquesta part del dèficit és interpretable, varia en funció del mètode aplicat.

Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries: La Generalitat té transferides la majoria de les competències en seguretat ciutadana (Mossos d’Esquadra) i gestió d’institucions penitenciàries i en suporta les despeses. La quantitat que l’Estat transfereix a la Generalitat per aquests conceptes es liquida a través del sistema de finançament autonòmic, inclòs en “Transferències a altres administracions públiques”. Aquesta part del dèficit, per tant, es deu al sistema de finançament autonòmic.

Pensions: Correspon a les pensions per ”Clases Pasivas”, que són les corresponents als funcionaris de l'Estat, militars, congressistes,... degut a que aquests no es distribueixen homogèniament en el territori, Catalunya rep menys ingressos que els que correspondria per PIB o població.

Infraestructures: Es tracta majoritàriament de pressupost destinat a la millora i manteniment de la xarxa de ferrocarril i carreteres. El conjunt de les Administracions Públiques espanyoles inverteix menys en infraestructures a Catalunya que el què li tocaria per PIB. La Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia pretenia regularitzar aquesta situació, però ha sigut declarada inconstitucional i, per tant, aquesta regularització, que de moment no s’ha produït, queda subjecte a la “voluntat” de l’Administració Central.

Transferències a altres administracions públiques: Inclou el resultat del sistema de finançament autonòmic i les transferències a ens locals: ajuntaments, diputacions,... El dèficit correspon majoritàriament al sistema de finançament autonòmic, la liquidació del qual es calcula en base a les competències transferides, els impostos recaptats, circumstàncies socioeconòmiques,...

Dèficit i Deute Públic: Per tal de poder equilibrar els ingressos i les despeses, la balança fiscal calculada per la Generalitat, inclou el dèficit com a majors ingressos. Per altra banda, també té en compte les despeses en interessos i amortització de deute públic. No obstant, els percentatges que fa servir per a imputar-los territorialment són diferents, el Dèficit l’imputa pel % mig de contribució de Catalunya en els ingressos de l’Estat segons la balança fiscal 2010 (19,5%) i, en canvi, la despesa en Deute s’imputa al % mig de la despesa de l’Estat a Catalunya en el període 2002-2005 (9,6%). Entenc que si es defensa la inclusió del dèficit argumentant que s’haurà de pagar a partir dels ingressos generats i s’imputa segons el % de contribució als ingressos, el deute realment pagat, també s’ha d’imputar a aquest percentatge. Així doncs, crec que aquesta part del dèficit no s’hauria de computar.

Resta de despeses de l’Estat: inclou despeses variades com Justicia, Política Exterior, Sanitat i Educació, Serveis de Carácter General,... En la majoria de rúbriques incloses aquí passa el mateix que en la rúbrica de Defensa. Així doncs, hem de dir que el dèficit imputat per aquests conceptes és en gran part interpretable i depèn del mètode utilitzat.

Despesa dels organismes autònoms: Inclou la despesa d’organismes com l’Agència Estatal d’Administració Tributària, el Fons Espanyol de Garantia Agrària,... la majoria d’aquests organismes es troben fora de Catalunya i els seus beneficiaris també, motiu que origina aquest dèficit, bastant independent del mètode utilitzat.

Doncs ja està!! Si heu tingut la paciència d’arribar fins aquí, ja teniu una mica més d’eines per a decidir fins a quin punt el dèficit fiscal de Catalunya és expoli o manipulació informativa.

Salut manrussos!!

Pels camins del Bages VI

Ei manrussos!

Avui, altra vegada, us escric un petit post per a recomanar una rutilla que he fet i m'ha agradat força. La ruta consisteix en pujar al Paller de Tot l'Any des de Rellinars pel GR5 i tornar pel camí ral. Us poso els temps que he anat fent jo, trotant la majoria de l'estona.

0:00 h - 0 km - 315 m: Església de Rellinars
0:15 h - 2 km - 470 m: Les Cases
0:30 h - 4 km - 525 m: Castell de Bocs
0:42 h - 5 km - 650 m: Coll del Correu
0:56 h - 6,5 km - 790 m: el Paller de Tot l'Any
1:10 h - 8,1 km - 650 m: Coll del Correu
1:24 h - 10 km - 640 m: Els Hostalets de Daví
1:37 h - 12,2 km - 420: Casajoana
1:47 h - 14 km - 315: Església de Rellinars

Les Boades amb la "mole" del Castell de Bocs i el Paller de Tot l'Any al fons.

Apa doncs, salut i periostitits!!!

 Fins la propera manrussos!!

Quedar-se tancat (II)

El 6 de desembre de 2010 ja vaig fer una entrada al blog amb aquest mateix títol. Em sap greu defraudar a tots aquells que ja us esteu imaginant que em vaig descuidar les claus una altra vegada i no vaig poder entrar a casa. De fet, el protagonista no sóc jo aquesta vegada, i a més el títol és més adequat. Aleshores jo no em vaig quedar tancat, perquè estava a fora, però el subjecte que va viure en pròpia carn el que es narrarà a continuació si que es va quedar tancat... i mai millor dit.
Resulta que per allà l'Arxiu on treballo sempre hi ha algun TBC que altre (persones que no poden pagar una multa i fan treballs en benefici de la comunitat com a forma alternativa de pagament: has de pagar tant de multa i no pots? doncs a canvi fas tantes hores del que sigui... una forma més d'aprofitar-se del personal), i un dels que corre últimament per allà és un senyor d'edat una mica avançada.
El senyor està ja una mica demacradet però té certa gràcia flamenca. Sempre explica històries divertides on hi posa més pa que formatge. Una de les moltes que ens ha explicat és la típica i tòpica que una vegada per carnavals a les Canàries es va lligar una dona de bandera i que quan van entrar en acció va resultar que era un travesti... però anava massa calent ja...
Ah sí, que perdo el fil de la història. Per allà als soterranis on treballo hi ha molta seguretat i les persones ens hem de moure amb unes targetes per obrir les portes, però en els TBC's no els en donen i els hem d'acompanyar nosaltres quan han de sortir, anar al WC... molt poc pràctic tot plegat.
Fa uns dies, i anant de cul a l'Arxiu, aquest senyor es va quedar tancat al lloc on estava fent les tasques que té encomanades. S'hi va quedar una bona estona i com ja he comentat no és un xaval i m'imagino que la seva pròstata deu tenir un tamany considerable. Em poso a la seva pell i el pobre devia passar una estona dolenta, fins que ja no podia més i va trobar una ampolla d'aigua d'algun arxiver que va resultar providencial perquè no hagués de fer les necessitats a la paret de l'àrea de ransferències de documentació.
L'home, tot trasbalsat, va explicar a la persona que no se n'havia enrecordat d'anar-lo a buscar la peripècia que acabava de passar, no fos cas que l'arxiver/a propietari del recipient entrés en colera en veure que algú n'havia canviat el líquid que contenia.

Fins la propera.

Hola de nou, l'hivern es nota al bloc, fa fred, treballem i no hi ha temps per actualitzar-lo, així que us passo el link del bloc que fem a l'escola.
Com cada any, treballem a l'entorn d'un eix temàtic, a partir del qual pensem diferents activitats. Si l'any passat van ser els Jocs Olímpics, aquest treballem la Festa Major de Manresa. Us ferieu creus de la gran quantitat de nens/es que no saben absolutament res de la festa.
Així que l'altre dia vam contactar amb unes famílies de Xàldiga per a que ens portessin algunes bèsties de la imatgeria del Correfoc. Després de fer algunes xerrades i de tenir-les exposades al vestíbul de l'escola, vam muntar una reproducció de la Mostra del Correfoc.
Jo em petava quan els més petits no s'atrevien a creuar el passadís per por als dracs jajaja
Apa fins la pròxima!

http://blocs.xtec.cat/lasequia/

Afers exteriors

Aprofitant el pont del passat 1 de novembre dues delegacions manrusses varen visitar el camarada Fitó a la seva ciutat adoptiva: Düsseldorf. El viatge feia molt temps que estava pendent... Els primers a arribar a la capital del Land de Renania-Westfalia varen ser en Marc i en Jaume que ben aviat varen gaudir de l'hospitalitat d'aquest gran amfitrió dit Albert i anomenat Fitó.
Com que el clima no convidava massa a donar volts pel carrer varem anar a casa a deixar les maletes i a fer un mos amb birra i marranadetes que en Fitó havia portat del seu recent viatge a Colòmbia. De fet, podriem dir que el viatge va ser això en gran part: menjar i beure cervesa.
Acte seguit ens varem dirigir cap a la braverie més cèlebre de la ciutat on ens vam incar unes quantes cerveses torrades típiques de Düsseldorf i que produeixen en el mateix establiment. A més de beure cervesa també vam menjar codillo, després de la propaganda que ens en va fer en Fitó. Es tracta d'un tros de carn enorme que és la part de l'espatlla d'un tocino. En Marc, amb un parell, s'ho va fotre tot sencer (excepte l'os) però resulta que encara no en tenia prou... vam acabar la vetllada ben entrada la matinada després de beure unes quantes cerveses més en un pub de la zona ociosa de la ciutat. Abans però, en Marc encara tenia un budell buit i es va menjar una pita.
L'endemà visita obligada a la ciutat amb guia gratis inclòs i pluja suau a estones: zona comercial, històrica, passeig fluvial i una torre des d'on pots divisar la ciutat des de 170 m. d'alçada. Això sí, abans haviem d'omplir l'estòmac i vam fer un esmorzar-dinar on no va faltar res. Després de la visita, cap a mitja tarda, vam anar a rebre a l'estació central a la segona delegació procedent de Polònia. Puntuals arribaven la Marina i en Lluc, cap a casa a deixar les maletes, dutxes i a repetir ritual: cervesa i especialitats colombianes. Ràpidament cap a sopar a un asiàtic on se'ns va unir la Pati que estava de feina fins el cul perquè a General Motors feien tancament del mes i també havia de treballar l'endemà.
El dissabte varem canviar de ciutat i ens vam despertar d'hora per agafar el tren cap a Colònia. Ciutat famosa per la seva catedral i el carnaval. Visita ràpida a la catedral en un dia fred i plujós. Aviat vam entrar en un garito per pixar però ens hi vam quedar tres hores menjant i bebent cervesa. A la tarda visita a la zona comercial de la ciutat on vam degustar un vi calent i la Marina va aconseguir de trobar un castanyer. Destacar que les castanyes no tenien cucs, no estaven cremades i eren bones (avís a les castanyeres estafadores de Manresa). Abans de marxar visita a una braverie immensa on varem beure la típica cervesa rossa de Colònia i alguns van aprofitar per menjar pa amb carn crua i ceba (ecccss).
Abans de tornar cap a Düsseldorf kaos a l'estació de tren. Ara deien una andana, ara l'altra, retràs... el mite teutó caient per terra, i en Marc i Lluc aproftitant per devorar uns bradburgs, la resta xocolatines.
A Düsseldorf segona part del Barça-Celta, més cervesa i cap a sopar a una hamburgueseria com a colofó final del dia. I quan ens disposàvem a disfrutar plegats de l'última nit a la ciutat resulta que en Fitó havia perdut la targeta... i no hi havia manera de que la pogués anul·lar. Però vaja, vam seguir bebent cervesa. Per cert, el centre nocturn de Düsseldorf queda ple d'ampolles de vidre trencades a les nits de cap de setmana... sort que són alemanys!!!
L'endemà el despertador sonava massa d'hora i després d'unes mandres cap a l'estació a buscar el bus que ens portava a l'aeroport.

Només queda una cosa a dir: MOLTES GRÀCIES FITÓÓÓÓÓ.