Noves manrusses!
El passat dissabte un grup de manrussos ens vam posar el "traje" cultural, i vam anar a fer una excursioneta per la capital. El programa era:
Matí : visita al CCCB a veure l'exposició del World Photo Press.
Tarda: Al Poliorama El Mètode Grönholm.
Vespre: Espanyol-Barça
Com sempre que ens reunim els manrussos per fer algun planning, algun contratemps ha d'aparèixer. Doncs sí, aquest cop també! Tot just quan ens disposàvem a comprar les entrades per a l'exposició de fotos, ens diu el noi que fa tres setmanes que es va acabar. Que actualment està a Tel Aviv. Petit error de grup que vam assumir amb humor i bona cara. Llavors vam entrar a veure una exposició de laberints, que si més no va resultar curiosa.
Un cop fora del museu, dinaret de menú i cap al Poliorama, on ens vam trobar amb el Lluc que venia d'un dia estressant (el dia abans li van rebentar el vidre del cotxe i li van robar objectes varis). Ull a Barcelona!
A les sis i poc ja estàvem asseguts a les butaques a punt de gaudir d'una bona obra de teatre. El mètode ens va agradar força, i vam coincidir que són uns actorassos! Personalment el "fede" del cor de la ciutat potser és el més fluix.
Al acabar, a corre cuita a buscar un bareto per veure el partit. Vam trobar-ne un de puta mare, vam poder seure i en Jaume ben a prop de la TV. La resta ja la sabeu, una altra maneta a l'etern rival conciutadà!
Ah! i a l'endemà en Ciscu, Adri, Lluc i un present, vam desafiar les baixes temperatures de Navarcles i vam córrer la Bell Race que organitzava el Vèrtic. Els resultats prou bons, tot i que la forma col·lectica se'ns dubte que és millorable.
Fins a la propera!
dilluns, 20 de desembre del 2010
dilluns, 6 de desembre del 2010
Quedar-se tancat
El dijous passat vaig viure una d'aquelles experiències que es podria considerar, com a mínim, de traumàtica. És per això que la comparteixo amb tots vosaltres. Amb la voluntat d'aconseguir de foragitar-la del meu esperit i que en el moment menys pensat no pugui tornar a fer acte de presència en la meva persona.
Tot va començar amb la pensada de sortir a fer una cerveseta en dijous, un costum que ha anat minvant últimament i que em va venir de gust recuperar tot desafiant el meu depertador que sona a les 5.30h. de la matinada. Vaig trucar el Marc Ribes i va passar per casa meva pels volts de les 23.15h., com que encara no havia vist mai el piset li vaig ensenyar, tot ufanós, el mau cau amb les seves espectaculars parets de pedra vista. Quin gran error!!! vaig trencar amb la rutina habitual i com que només haviem d'estar 2 minutets al pis vaig deixar la porta oberta amb les claus posades al pany per la part de dins. Amb la xarrera vam sortir decidits i pam, porta tancada , claus a dins i al meu tren només li faltaven 6 hores i 15 minuts per sortir de l'estació de Viladordis. Un gran calfred va recòrrer tota la meva espinada des del crani fins els galindons... estava perdut... quina putada més enorme. Res de cervesa i el pobre Marc acompanyant-me amb la seva Transporter cap a Santpedor a buscar unes claus de reserva que al cap de mitja hora vaig comprovar que no servien de res perquè el pany estava bloquejat (és el que passa quan et deixes les claus posades). Segon viatge cap a Santpedor, resignat ja a no poder dormir al meu catre aquella nit. L'endemà lleva't després de dormir poques hores i a sobre el meu pare em va haver d'acompanyar a buscar el tren.
Des de la feina vaig poder contactar amb el serraller més car de Manresa que, si venia a la mateixa tarda, m'havia de cobrar 50 europeus extres d'urgència. Per sort amb la radiografia va obrir la porta a la segona i no vaig haver de posar un pany nou, bufff. Això sí 119 eurets van volar amb un instant del meu compte corrent.
Això que diuen alguns savis és ben cert, hi ha tantes coses en aquesta vida que no sabem valorar perquè dia rera dia les tenim al nostre abast, però ai com les trobem a faltar el dia que ens manquen. Prometo que a partir d'ara, cada cop que arribi al davant de la porta de casa meva, seré la persona més feliç del món per portar les claus al damunt i no haver-les deixat posades al pany per la part de dins.
Benvolguts amics, gràcies per escoltar-me!!! Crec que ara ja em sento millor.
Tot va començar amb la pensada de sortir a fer una cerveseta en dijous, un costum que ha anat minvant últimament i que em va venir de gust recuperar tot desafiant el meu depertador que sona a les 5.30h. de la matinada. Vaig trucar el Marc Ribes i va passar per casa meva pels volts de les 23.15h., com que encara no havia vist mai el piset li vaig ensenyar, tot ufanós, el mau cau amb les seves espectaculars parets de pedra vista. Quin gran error!!! vaig trencar amb la rutina habitual i com que només haviem d'estar 2 minutets al pis vaig deixar la porta oberta amb les claus posades al pany per la part de dins. Amb la xarrera vam sortir decidits i pam, porta tancada , claus a dins i al meu tren només li faltaven 6 hores i 15 minuts per sortir de l'estació de Viladordis. Un gran calfred va recòrrer tota la meva espinada des del crani fins els galindons... estava perdut... quina putada més enorme. Res de cervesa i el pobre Marc acompanyant-me amb la seva Transporter cap a Santpedor a buscar unes claus de reserva que al cap de mitja hora vaig comprovar que no servien de res perquè el pany estava bloquejat (és el que passa quan et deixes les claus posades). Segon viatge cap a Santpedor, resignat ja a no poder dormir al meu catre aquella nit. L'endemà lleva't després de dormir poques hores i a sobre el meu pare em va haver d'acompanyar a buscar el tren.
Des de la feina vaig poder contactar amb el serraller més car de Manresa que, si venia a la mateixa tarda, m'havia de cobrar 50 europeus extres d'urgència. Per sort amb la radiografia va obrir la porta a la segona i no vaig haver de posar un pany nou, bufff. Això sí 119 eurets van volar amb un instant del meu compte corrent.
Això que diuen alguns savis és ben cert, hi ha tantes coses en aquesta vida que no sabem valorar perquè dia rera dia les tenim al nostre abast, però ai com les trobem a faltar el dia que ens manquen. Prometo que a partir d'ara, cada cop que arribi al davant de la porta de casa meva, seré la persona més feliç del món per portar les claus al damunt i no haver-les deixat posades al pany per la part de dins.
Benvolguts amics, gràcies per escoltar-me!!! Crec que ara ja em sento millor.
diumenge, 7 de novembre del 2010
Sonny Rollins a l'Auditori
Aquest dimecres, "juntament" amb l'Anna, vam assistir al concert que l'octogenari Sonny Rollins va fer a l'Auditori en el marc del 42è Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Va ser el concert inaugural del festival que, de mans del seu director, va fer entrega de la medalla d'or del festival a aquest increïble saxofonista americà que l'any 1966 ja va tocar a la primera edició d'aquest esdeveniment.
Pels qui el nom de Sonny Rollins no us diu res només comentar-vos que és un dels grans del Jazz de tots els temps i una autèntica llegenda viva d'aquest gènere musical, doncs acaba de fer 80 anys i gran part dels músics de la seva generació ja han mort o bé s'han retirat dels escenaris.
L'autor de temes com St. Thomas o Don't Stop the Carnival va fer el primer dels concerts de la seva gira europea a la capital catalana, una gira que és la celebració del seu vuitantè aniversari. Tot i la seva avançada edat, i anar molt coix d'una cama, quan s'enfila a l'escenari amb la seva camisa vermella, cabells i barba blanca i unes ulleres de sol fa vibrar de valent el públic amb el seu inseparable saxo tenor.
Tot i el preu de les entrades vaig sortir molt satisfet de l'actuació conscient que havia aprofitat l'última oportunitat de veure en directe aquest músic genial.
Aquest cop l'Anna si que va poder venir el concert i no va caldre fer un sorteig de la segona entrada, però digue'm que també la vaig liar una mica aquesta vegada: he començat l'article amb un juntament entre cometes que ara us explicaré. Quan vaig treure les entrades per internet, poc després de l'operació, en comptes de comprar les dues alhora les vaig comprar d'una amb una perquè sinó no m'acceptava el descompte del tresC. Però quan vaig anar a comprar la segona resulta que el seient del costat ja estava comprat (i només havien passat 2 minuts). Vaig comprar la segona entrada pensant-me que era tres files més enrere que la primer, però no, va resultar ser dos pisos més amunt de la primera!!!. Per tant, l'entrada del costat molt possiblement seguia estant lliure, el que passa és que en comptes de seleccionar el primer pis vaig anar a l'amfiteatre jejeje. Però que consti que el croquis dels espais del teatre estava fet amb el cul.
Això, però, només us ho explico a vosaltres eh!!
(El títol enllaça amb un video del mestre).
Pels qui el nom de Sonny Rollins no us diu res només comentar-vos que és un dels grans del Jazz de tots els temps i una autèntica llegenda viva d'aquest gènere musical, doncs acaba de fer 80 anys i gran part dels músics de la seva generació ja han mort o bé s'han retirat dels escenaris.
L'autor de temes com St. Thomas o Don't Stop the Carnival va fer el primer dels concerts de la seva gira europea a la capital catalana, una gira que és la celebració del seu vuitantè aniversari. Tot i la seva avançada edat, i anar molt coix d'una cama, quan s'enfila a l'escenari amb la seva camisa vermella, cabells i barba blanca i unes ulleres de sol fa vibrar de valent el públic amb el seu inseparable saxo tenor.
Tot i el preu de les entrades vaig sortir molt satisfet de l'actuació conscient que havia aprofitat l'última oportunitat de veure en directe aquest músic genial.
Aquest cop l'Anna si que va poder venir el concert i no va caldre fer un sorteig de la segona entrada, però digue'm que també la vaig liar una mica aquesta vegada: he començat l'article amb un juntament entre cometes que ara us explicaré. Quan vaig treure les entrades per internet, poc després de l'operació, en comptes de comprar les dues alhora les vaig comprar d'una amb una perquè sinó no m'acceptava el descompte del tresC. Però quan vaig anar a comprar la segona resulta que el seient del costat ja estava comprat (i només havien passat 2 minuts). Vaig comprar la segona entrada pensant-me que era tres files més enrere que la primer, però no, va resultar ser dos pisos més amunt de la primera!!!. Per tant, l'entrada del costat molt possiblement seguia estant lliure, el que passa és que en comptes de seleccionar el primer pis vaig anar a l'amfiteatre jejeje. Però que consti que el croquis dels espais del teatre estava fet amb el cul.
Això, però, només us ho explico a vosaltres eh!!
(El títol enllaça amb un video del mestre).
divendres, 29 d’octubre del 2010
Cap de setmana al Port del Comte
Com ja sabeu, el passat cap de setmana estava programat una sortideta boletaire al Port del Comte! Doncs la Marina Rojo s'ho curra i ens va muntar uns dies de puta mare.
Alguns anaven, altres tornaven, ara vinc ara no, i al final una bona tropa vam estar gaudint d'una caseta de fusta que fot sommiar!!!
L'exepdició núm.1. va partir dissabte pel matí a la caça del bolet perdut! I déu ni dó el què van trobar: milions de camagrocs, alguns rovellons, llanegues poques i comptats becs de perdiu. Quan aquí el mendas, hores després va fer acte de presència, se li va oferir una truita de camagrocs que ben a gust la vam engolir. I això que en comptes de truita podriem dir que va resultar sent bolets amb una mica d'ou jeje en Ciscu ho va salvar prou bé. Mentres, l'Alba li fotia canya la foc donant-li vida per tal de fer unes patates al caliu caliu del foc. D'altres restàvem ageguts al sofà per a què aquest no es refredés...(recordeu-me que si surto, vagi a dormir abans de les 6 del matí ). Amb tot això, i ja amb la nit caiguda, el fred ens garantía el patiment a l'exterior, mentre el Lluc escalfava la barbacoa a ritme de secador, què rústic! I els demés doncs cap aquí i cap allà, vinet amunt vinet avall. Després de sopar, jocs, tertúlia i a dormir que a l'endemà sortia l'expedició núm.2. Diumenge vora les 11 marxàvem ja per camins solsonins en busca del preuat bolet. L'amic fred es comportava, però el cistell no s'omplia. Al final, cop de sort i rovellonada al cantuu i un bon grapat de fredolics trobats in extremis per a en Ciscu. (jo encara penso que els portava amagats a l'escrot i que éren comprats del dia anterior...)
Al tornar a Manresa vam repartir-nos la troballa dels dos dies, i farts de bolets vam tornar a la rutina dels dilluns, dimarts...i ep! ja som divendres i dilluns és festa!
Bona castanyada tingueu! Halloween no cal...
I ojuuuu a la mímica... tortuga i metamorfosi!!! I anàvem ben serens!
Alguns anaven, altres tornaven, ara vinc ara no, i al final una bona tropa vam estar gaudint d'una caseta de fusta que fot sommiar!!!
L'exepdició núm.1. va partir dissabte pel matí a la caça del bolet perdut! I déu ni dó el què van trobar: milions de camagrocs, alguns rovellons, llanegues poques i comptats becs de perdiu. Quan aquí el mendas, hores després va fer acte de presència, se li va oferir una truita de camagrocs que ben a gust la vam engolir. I això que en comptes de truita podriem dir que va resultar sent bolets amb una mica d'ou jeje en Ciscu ho va salvar prou bé. Mentres, l'Alba li fotia canya la foc donant-li vida per tal de fer unes patates al caliu caliu del foc. D'altres restàvem ageguts al sofà per a què aquest no es refredés...(recordeu-me que si surto, vagi a dormir abans de les 6 del matí ). Amb tot això, i ja amb la nit caiguda, el fred ens garantía el patiment a l'exterior, mentre el Lluc escalfava la barbacoa a ritme de secador, què rústic! I els demés doncs cap aquí i cap allà, vinet amunt vinet avall. Després de sopar, jocs, tertúlia i a dormir que a l'endemà sortia l'expedició núm.2. Diumenge vora les 11 marxàvem ja per camins solsonins en busca del preuat bolet. L'amic fred es comportava, però el cistell no s'omplia. Al final, cop de sort i rovellonada al cantuu i un bon grapat de fredolics trobats in extremis per a en Ciscu. (jo encara penso que els portava amagats a l'escrot i que éren comprats del dia anterior...)
Al tornar a Manresa vam repartir-nos la troballa dels dos dies, i farts de bolets vam tornar a la rutina dels dilluns, dimarts...i ep! ja som divendres i dilluns és festa!
Bona castanyada tingueu! Halloween no cal...
I ojuuuu a la mímica... tortuga i metamorfosi!!! I anàvem ben serens!
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Els 10 millors salts
Hola manrussos,
Degut a l'alta densitat de la meva agenda, últimament no tinc temps per deleitar-vos amb la meva prosa recargolinada. Sí que he trobat un moment però, per a penjar aquest video que va aparèixer com un bolet mentres buscava alegrement "Mortal balconing" al YouTube.
Es pot discutir si hi falta aquell salt o aquell altre o si aquest hauria d'anar abans que aquell. Però és indiscutible que tots els protagonistes del video tenen uns pebrots de tamany juràssic. I encara es pot discutir menys que al tiu del número 1 (el sr Joseph Kittinger; vegeu la seva bibliografia) directament li faltava un bon tros de cervell.
Salut manrussos!!
Degut a l'alta densitat de la meva agenda, últimament no tinc temps per deleitar-vos amb la meva prosa recargolinada. Sí que he trobat un moment però, per a penjar aquest video que va aparèixer com un bolet mentres buscava alegrement "Mortal balconing" al YouTube.
Es pot discutir si hi falta aquell salt o aquell altre o si aquest hauria d'anar abans que aquell. Però és indiscutible que tots els protagonistes del video tenen uns pebrots de tamany juràssic. I encara es pot discutir menys que al tiu del número 1 (el sr Joseph Kittinger; vegeu la seva bibliografia) directament li faltava un bon tros de cervell.
Salut manrussos!!
dijous, 14 d’octubre del 2010
Micologia I
Per tal de seguir donant vida a aquest blog que durant l'hivern sembla que hiverni, us passo aquesta foto que ens animarà a pujar al bosc a recollir bolets jejeje
Convé memoritzar-los!!!!!!
Convé memoritzar-los!!!!!!
dijous, 16 de setembre del 2010
Supertramp al Sant Jordi
Aquest dissabte dia 18 de setembre l'Adrià i jo assistirem al concert de Supertramp al Palau Sant Jordi. L'Adrià, que va ser el concursant més ràpid, va guanyar l'entrada que vaig sortejar via correu electrònic. L'única condició era que la persona que es quedés amb l'entrada havia de fer de taxista i l'Adrià va comprendre que això era un tracte molt beneficiós pel concursant. Llàstima que la resta no ho vau saber apreciar perquè haguessiu tingut l'oportunitat de viure el gran directe d'aquesta banda de pop que va ser una de les formacions musicals més destacades de la dècada dels 70's. L'únic però és que el grup no ha aconseguit de convèncer a un dels seus membres més destacats, Roger Hodgson, perquè s'unís novament a la formació en aquest revival que els portarà per escenaris d'arreu del món.
Sí, ja sé que es tracta d'un grup de POP, però crec que aquesta etiqueta els fa molt poca justícia quan en el mateix sac hi podem trobar la Lady Gaga, els Mecano o molta altra bassura com aquesta. Supertramp no es caracteritza per fer una música comercial i facilona que t'enganxen l'estribillo de les cançons a la primera de canvi. A mi, el que més m'agrada d'aquest grup, és la secci´de vents que els acompanya, amb un saxo i una trompeta que són brutals.
Si cliqueu sobre el títol de l'article podreu disfrutar de la cançó From now on interpretada en directe a Berlín, el tros final de la cançó és el més extasiant.
Sí, ja sé que es tracta d'un grup de POP, però crec que aquesta etiqueta els fa molt poca justícia quan en el mateix sac hi podem trobar la Lady Gaga, els Mecano o molta altra bassura com aquesta. Supertramp no es caracteritza per fer una música comercial i facilona que t'enganxen l'estribillo de les cançons a la primera de canvi. A mi, el que més m'agrada d'aquest grup, és la secci´de vents que els acompanya, amb un saxo i una trompeta que són brutals.
Si cliqueu sobre el títol de l'article podreu disfrutar de la cançó From now on interpretada en directe a Berlín, el tros final de la cançó és el més extasiant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)