Supertramp al Sant Jordi

Aquest dissabte dia 18 de setembre l'Adrià i jo assistirem al concert de Supertramp al Palau Sant Jordi. L'Adrià, que va ser el concursant més ràpid, va guanyar l'entrada que vaig sortejar via correu electrònic. L'única condició era que la persona que es quedés amb l'entrada havia de fer de taxista i l'Adrià va comprendre que això era un tracte molt beneficiós pel concursant. Llàstima que la resta no ho vau saber apreciar perquè haguessiu tingut l'oportunitat de viure el gran directe d'aquesta banda de pop que va ser una de les formacions musicals més destacades de la dècada dels 70's. L'únic però és que el grup no ha aconseguit de convèncer a un dels seus membres més destacats, Roger Hodgson, perquè s'unís novament a la formació en aquest revival que els portarà per escenaris d'arreu del món.
Sí, ja sé que es tracta d'un grup de POP, però crec que aquesta etiqueta els fa molt poca justícia quan en el mateix sac hi podem trobar la Lady Gaga, els Mecano o molta altra bassura com aquesta. Supertramp no es caracteritza per fer una música comercial i facilona que t'enganxen l'estribillo de les cançons a la primera de canvi. A mi, el que més m'agrada d'aquest grup, és la secci´de vents que els acompanya, amb un saxo i una trompeta que són brutals.
Si cliqueu sobre el títol de l'article podreu disfrutar de la cançó From now on interpretada en directe a Berlín, el tros final de la cançó és el més extasiant.

Aquest passat diumenge vam agafar les bicis per anar a fer una rutilla fins a Rajadell. L'objectiu era arribar ca l'Emili, dinar i tornar. Camí plàcid, amb alguna pujadeta, que en general permet gaudir d'una bona estona sobre rodes.

Cal tenir present que per refer el camí de tornada, es convenient no haver-se menjat un entrecot al pebre verd. En cas contrari, pot ser que la volta es faci un pèl dura per la panxa jeje

També hi ha l'opció de venir només a dinar. A la pròxima ja sabeu!

Salut!

Matinal sobre rodes

Aquest passat diumenge vam agafar les bicis per anar a fer una rutilla fins a Rajadell. L'objectiu era arribar ca l'Emili, dinar i tornar. Camí plàcid, amb alguna pujadeta, que en general permet gaudir d'una bona estona sobre rodes.

Cal tenir present que per refer el camí de tornada, es convenient no haver-se menjat un entrecot al pebre verd. En cas contrari, pot ser que la volta es faci un pèl dura per la panxa jeje

També hi ha l'opció de venir només a dinar. A la pròxima ja sabeu!

Salut!

Algunes més!

Aquí algunes fotos més, així disfruteu de la muntanya que no teniu per Menorca. Proposta de trueque: canal de Montserrat per platja paradisíaca!

Sortida menorca-manresana!

EUA 2n fascicle: Zion i ... Bryce Canyon!!

Salut manrussos!!

Aquí us deixo el 2n fascicle del nostre viatge a l'oest dels EUA.

Vam deixar Las Vegas d'hora al matí amb l'objectiu de veure els Parcs Nacionals de Zion i Bryce Canyon el mateix dia. El primer es presentava com el segon lloc d'escalada als EUA després de Yosemite i l'altre com un parc molt petit en extensió però en el qual es podien contemplar formacions rocoses de colors i formes espectaculars.

De seguida vam veure que el plan de veure els dos parcs en un dia era inviable, més de 2h fins a Bryce, més una hora de canvi de zona horària al deixar Nevada i entrar a Utah, més 2h fins a Bryce ho impossibilitaven. Per sort, l'hotel que teníem reservat estava just al costat de Bryce Canyon i vam decidir anar-lo a veure el dia següent. Per cert, si mai voleu anar a visitar-lo, reserveu hotel amb antel·lació, no només us pot sortir car, sinó que us podeu trobar sense lloc.

Zion és una vall envoltada de parets colossals. La veritat és que nosaltres ens vam encantar una mica i no vam poder explorar-lo tant com hauríem volgut. És bastant espectacular i hi ha vàries excursions curtes que et porten a racons encatadors, el problema és que la calor sufocant impedeix una mica disfrutar-ne. A finals de juny no hi havia cap escalador que tingués pebrots d'intentar-hi res. Segurament a la primavera o hivern és més recomanable.

Que no os embauquen!!!

Encara que es vegi aigua i muntanyes hi fot una calor de Déu!!!!

Els tres patriarques: Abraham, Isaac i el Tío Gilito.

A Bryce Canyon, l'aigua i el vent han esculpit pacientment l'argila fins a convertir-la en un bosc de formacions rocoses multicolors que contrasta amb el blau del cel i el verd dels pins creant paisatges de postal. La visita es fa pràcticament tota amb cotxe, tot i que hi ha alguna excursió curta a peu molt recomanable. És petit i amb un parell o tres d'hores està vist. Us suggerim que hi aneu d'hora al matí per tal d'evitar la calor i les aglomeracions que es formen als miradors. Per nosaltres, és una parada imprescindible, un paradís per als fotògrafs.








Després de veure Bryce Canyon vam fer una carretera panoràmica de 5h (suma i sigue) fins a arribar al nostre lloc de destí: Green River. La carretera, molt maca, passava per trossos de desert de tots els colors, el Parc Nacional de Capitol Reef, s'enfilava fins a 3.000 metres,...

Apa doncs fins al següent fascicle i recordeu:

Qui no vulgui suar que no vagi al desert de Utah.

Fins aviat manrussos!

Gorges de Carançà

Aquí teniu un vídeo per fer un tastet del cap de setmana que vam passar pel pirineu francès.