Finde a la Vall de Boí

Hola manrussos,

Això està més mort que Futurama i la Sharon Tate junts!!!

Sort de mi que escric quasi cada dia que sinó,... Menys feisbuc i més postejar, que el feisbuc és un càncer (un piasso de melanoma gordo y jugoso con sabor a churrasco) Que tingueu molts amics al feisbuc no vol dir que els tingueu a la vida real listillos!!! El feisbuc us està absorbint i esteu perdent el valor per les tradicions arrelades a la nostra vida des de fa temps com el blog de Manrússia.

Post or die!! Posteja o mor!!! Posten oder schinguen!!! ( o algu així)

Bueno, acabada la meva rabieta, escric el que realment era el motiu del meu post.

El dissabte 4 d'octubre fan una festa-compe d'escalada a la Vall de Boí. Ja sé que molt pocs o cap dels que llegireu aquest post (si és que el llegeix algú) us sentiu mínimament atrets per l'escalada, però el plan pinta bastant guapo.
Tot comença a les 10 del matí amb una compe d'escalada en bloc a prop de l'Estany de Cavallers (un lloc preciós). Llavors hi ha un dinar de carnaca que es prolonga fins ben entrada la tarda i al vespre una compe d'escalada de velocitat per les parets del poble de Boí, tot acaba amb party, sorteig de material,... Nosaltres hem pensat de pujar el divendres i tornar diumenge pq hi ha un bon calvari de cotxe. Hem pensat pillar-nos un apartament, perquè allà dalt fa rasqueta a la nit i si fes mal temps tindríem un lloc on aixoplugar-nos.
Adjunto el póster de presentació, que és l'únic anunci semi-oficial que he pogut trobar.




Ja sé que és molt improbable que algú s'animi a pujar arrel d'aquest post, però bueno, fem una mica de modesta propaganda a una bona iniciativa com aquesta.

Post or die!! I a veure si algú s'anima a pujar caratxus!!

Cap de setmana a Andorra

Hola Manrussos!!
El cap de setmana del 26 i 27 de juliol havíem pensat anar a pujar l'Aneto, però deien que hi havia molta neu . No sabem si ho deien per espantar als incauts o si realment n'hi havia molta més que els altres anys, el cas és que com que no teníem manera de comprovar-ho vam decidir no jugar-nos'la i buscar un altre cim. Vam triar el Comapedrosa, el famosíssim cim més alt d'Andorra. El nostre pla era anar el divendres a la tarda fins a Arinsal i caminar 1 hora i mitja fins a un refugi lliure ( el refugi de Pla de l'Estany ) per atacar el cim el dissabte i tornar el dissabte a la tarda o diumenge, segons ho veiguéssim. El cas és que degut a què la previsió meteorològica per la nostra zona no era del tot bona i a què no acabàvem de veure clar el rotllo de caminar amb tots els trastos fins el refugi (pel tema que igual se'ns feia de nit), vam decidir improvitzar a saku i ens va sortir bastant rodó.
Vam decidir anar al refugi de Sorteny, al parc natural de la vall de Sorteny, a Andorra, perquè era el refugi al que es podia arriar més a prop amb cotxe i hi havia cims bastant alts a la vora. El parc natural de Sorteny queda al nord d'Andorra, a la frontera amb França, més de 2 hores i mitja amb cotxe. Si hi anem entre les 8 del vespre i les 9 del matí podrem arribar fins a 500 metres del refugi amb cotxe, sinó, ens haurem de quedar un km més lluny, a l'entrada del parc. El refugi està molt bé, és lliure i té unes 30 lliteres, llar de foc, taules i un lavabo sec. És molt improvable que estiguin totes les lliteres ocupades, però si ho estessin hi ha molt lloc al terra.

Refugi de Sorteny

Des del refugi vem fer un circuit circular, pujant a tres cims pel mig, el cim de l'Estanyó (2.915m), el cim de la Cabaneta (2.800 i picu) i el cim de la Serrera (2.912m). Vam agafar el camí que va a l'Estanyó des del refugi, un cop allà vam carenejar fins a la Serrera, passant per la Cabaneta i vam baixar en plan fristail per una pendent de gespa fins a agafar el GR 7 que ens va tornar a portar al refugi. En total vam tardar unes 5 hores, des de dos quarts de set a dos quarts de dotze, vam anar bastant ràpid, en total deuen ser uns 2.900 metres de desnivell acumulat i uns 8 km sobre el mapa. Les agulletes van durar fins a mitja setmana.
Buenu, a l'espera que el JF em passi alguna foto de les que va tirar, deixo un link a la pàgina web del parc que està força bé i hi ha forces fotos (http://www.sorteny.ad/).

Una abraçada des de Manrakech.

From Steve McQueen to The Blues Brothers

Bones Manrussians/es!!
M'he perdut per segon any consecutiu Sant Joan. Ni petards ni fogueres per l'Albert (val val, Fitó). Però d'alguna manera ho havia petar. Així que vaig pillar un bitllet i la bossa i vaig anar cap a San Francisco amb l'únic i precís desig d'emular a l'Steve McQueen perseguint als dolents en la pel.lícula Bullit, com el Javi (del Campo, del Campo, però des del que el tenim casat sembla que costi eh?) molt bé em va recordar. Així que arribo a l'aeroport, vaig a llogar el cotxe, li caic simpàtic a la dona que me'l dóna i deicideix donar'me un Pontiac pel preu més baix. Agafo les claus i gas a fons!!! Amunt i avall!! Vigilant amb els tranvies i amb lo perillosos que són els Californians conduint!! Fins i tot m'enduc una multa!! Però per no aparcar amb les rodes girades en pujada... Res de persecucions.
I el cap de setmana passat vaig decidir comprar una altre bitllet (aprofito aquest moment per demanar disculpes públicament a la Mare Natura per com l'he carregat estant per aquí) i vaig a Chicago on m'he de trobar amb la colega de Macedònia que vaig visitar a Washington. Allà ens trobem amb altres amics seus i anem a platgeta del llac Michigan. Al vespre anem a un bar a on treballa un dels seus amics i on ens podem menjar la millor Cheeseburger de Chicago (amb el corresponent certificat penjat a la paret). I després toca fer l'anàlisi social, així que ens en anem de parranda. Chicago té una vida nocturna impressionant!! Pots estar donant voltes fins a les 4 (i creieu-me, això és molt tard als USA) !!! Al dia següent agafem el metro flotant que ens porta al centre de la ciutat, on pots sentir música a cada cantonada. Sweet Home Chicago... tothom l'estima a l'estiu, però ningú hi vol viure l'hivern.
I al cap de setmana entre un viatget i l'altre, vaig decidir que agafaria un avió, però aquesta vegada per tirar-me'n.......... Us ho heu cregut? No veieu que m'aguanta el cable!!! ;-).
Una abraçada a tots i fins aviat!!!
Albert

From Washington D.C. to Los Angeles

Bones manrussians i manrussianes!!!
Ja tornem a estar estar per aquí. Aquesta vegada per mostrar-vos un parell de fotografies de Washington D.C. i de Los Angeles. Resulta que una amiga de Macedònia està ara a Washington amb el seu xicot i treballant. Excusa perfecte per visitar Washington amb guia turística en el pack i el sofà més còmodo en el que he dormit mai. Potser ho va fer que per primera vegada des de que estic aquí vaig poder sortir de festa com cal!! Amb música, ballarugues, whiskey barat i una conversa de borratxera sobre l'American Way of Live amb l'americà més antiamericà que em podia trobar. Havia d'animar a aquell pobre home dient-li que també tenien coses bones!! Però estava massa decepcionat amb l'enorme Shopping Center en el que s'havia convertit el seu país. Amb el cap ja clar vaig poder visitar el Memorial de Lincoln (recordeu l'escena de quan en Forrest Gump es retrova amb la Jenny i s'abracen al mig del llaquet?), el Memorial de Jefferson i el Capitol. Tot molt maco.
I el cap de setmana següent, vaig aprofitar per visitar a una altra amiga de Tunísia que vaig conéixer a Barcelona fent les mateixes pràctiques jo vaig fer a Macedònia i que està treballant a Santa Barbara, California. Mira quina casualitat!! Si voleu us diré on vull viatjar, per si voleu anar tirant, buscar feineta i guardar-me un lloc per dormir. Doncs cap a California, on també hi havien uns colegues de Tunísia de la colega que també la visitaven i que de pas vam visitar a un altre colega d'un dels colegues ja citats i que està a Santa Mónica (la platgeta de los Vigilantes de Playa). Vam aprofitar per visitar les "pijadetes"(pronunciar en castellà) de Los Angeles així com el Hollywood Boulevard (el de les estrelletes al terra), el Sunset Boulevard (prefereixo la Rambla) i el barri de Beverly Hills (amb el Brandon i la Kelly). Abans de tornar a cap a Santa Barbara vam decidir tornar al Sunset Boulevard a fer un birreta, però el nostre amic GPS va començar a liar-nos (turn right turn left) per Los Angeles fins que vam veure un carrer amb llumetes i bars. Aparquem i fem la birra aquí. Perfecte!! I resulta que estem fent la birra en la zona gay de Los Angeles!! Doncs saps què? Ens cubrim la retaguarda i aquesta ronda la pago jo. Que se'ns ha fet tard ja per anar voltant i ens tancaran que tanquen a les dues.
Una abraçada molt forta des dels USA!!!
Albert

On t'amagues JR?

Bones manresans i manresans del món sencer!!!

Torno a dir-vos hola des de l'altra banda de l'Atlàntic per dir-vos que en JR ha emigrat. O la va palmar en l'últim capítol? No seguia la sèria, tot i que sé tatarejar la banda sonora amb diversos efectes sonors. O sigui que si algú em pot dir què li va passar al nostre amic JR, que em posi al dia siusplau!!!

Per Dallas molt bé!! Al curro, molt curro, però molt ben tractat i molt divertit. Des de que estic aquí m'estic adonant encara més de lo secs que són els alemanys. Em paso el dia assentat al costat d'una xina d'uns quaranta anys que em tracta com si fós el seu fill: em porta la xuxeria per berenar, em monta els caps de setmana, m'informa de les ofertes que he d'aprofitar, em porta a menjar a tot de llocs diferents per que ho tasti tot... Nina és diu la "padrina". Perquè si algo ben fet es pot fer a Texas és menjar bé i barat. En tot tipus de restaurants. Avui he dinat en un coreà. Em sembla que ja estic apunt d'acabar amb tota la varietat de restaurants asiàtics de la zona, que no són pocs!!

Fa tres caps de setmana vaig anar a Houston a la base de la Nasa i a fer-me un banyet al Golf de Mèxic. Aquest finde vaig a San Antonio per a veure el Alamo, i ja tinc bitllets per anar a visitar unes colegues que estan a Washington i Santa Barbara (California). I em falta acabar de lligar un parell de cosetes per passar per San Francisco a emular aquella mítica persecució de cotxes de la peli... Com es deia aquella aquella peli amb els cotxes saltant pels carrers de San Francisco...

Veient les notícies aquí, un té la sensació que la resta del món no existeix, o que és una espècie de província dels Estats Units. I passen coses rares. L'altre dia va sortir una notícia en que absolvien a tres polis que van disparar fins a més de 40 bales a un negre en una discussió. La notícia va durar un dia i de seguida es va tornar al tema estrella de la campanya Obama-Clinton. Que pesats que estan!! Siusplau!! Que n'escullin un ja!! Que encara no haurà guanyat res!!! Però també és un luxe poder disfrutar de showmans com en Jay Leno al vespre abans d'anar a dormir.

Continuaré informant des de Plano, Dallas, Texas, No Rompas mi Pobre Corazón. I a veure si us animeu a escriure!! Que estic veien que us esteu rajant!!! Rajats!!! Que sou uns rajats!!



Ale Agur!!



Albert

Dr. Ring Ding i Doreen Shaffer aquest cap de setmana!!!

Bé Manrussians aquest cap de setmana és un cap de setmana gran pel que fa a l'Ska. I atenció, gairebé un cap de setmana històric doncs el divendres a Sant Esteve Sesrovires hi toca el Dr. Ring Ding presentant nou disc (sense The Senior All Stars) i el dissabte a Salt (Girona) el Rude Cat Festival 2008 on entre d'altres hi actuarà la mítica vocalista dels Skatalites, Doreen Sahffer. Així doncs faig una convocatòria per assistir a un o altre de les vetllades d'aquest cap de setmana. Us deixo amb la Doreen:

Salsa de Calçots