Calçotada a la vista!!!!!!

Ha arribat el moment d'agafar el toro pels cuerns i posar una data per la calçotada.

La opció A: còmoda i barata però un pèl llunyana i potser multitudinària és acompanyar la colla del Ricard Vilalta, Fargas,... més altra gent que se'ls apunta. La calçotada és el 29 de març i s'ha de confirmar assistència i pagar abans del 15, es fa en una casa que tenen a Solsona enmig de terreny cremat i val 12 eur.

La opció B: és fer un yomeloguisoyomelocomo com ja hem fet els dos anys passats, en aquest cas ens ho hauríem de currar tot però la cosa seria més íntima i podríem triar un lloc que ens anés més bé a tots.

La opció C: és que hi hagi alguna altra opció desconeguda per mi, com un lloc brutal que t'ho preparen i està tirat de preu o alguna mandonga per l'estil.

Salut i força el canut, i encara que postegi això també us envio mails pq el blog està més mort que el MAB (doble ració de calçots per qui endevini què volen dir les inicials) i conto que no ho llegirà ningú fins a mitjans de mes.

Concert dels Dubliners

Hola manrussians,

Visca la Llum que va portar l'aigua a Manrússia i permet als manrussians anar a esquiar sense haver de fer cues i postejar entre setmana a les 12 del migdia!!

El dissabte passat vem anar a un concert dels Dubliners que van venir al Kursaal de Manresa. Jo no n'havia sentit a parlar mai, però vaig fer un màster els tres dies abans del concert i ara en sóc un autèntic expert. Pels que no sàpiguen qui són els Dubliners, són un grup d'abueletes fundat el 1962 i que encara estant més o menys en actiu. Encara que el grup ja no està en els seus millors moments (el creador i ànima del grup el va deixar fa anys i hi ha algun membre que li pesen els anys déu n'hi do), va valdre la pena anar al concert ni que fos només per sentir les 4 o 5 cançons mítiques de les que havia aconseguit memoritzar l'estribillo. Buscant informació del grup per internet vaig trobar una perla al youtube, és un video d'un concert del 1987 en col·laboració amb els Pogues, quan el Shane McGowan encara tenia dents, encara que ja les tenia bastant podrides.

Per cert, potser ja aniria sent hora de fer la calsotà anual!!!

Karnaval Karnaval

Bones a tots manrussians i manrussianes!!!

Aquesta vegada toca Carnaval, de Colònia!! Que és dels més animals d'Europa!! I amb raó!! Tot comenca (ja sabeu que no tinc la c trencada aquí dalt) el dilluns al dematí després de demanar festa a la feina (com va fer tothom expepte els xinesos) agafant el tren a Aachen a les 10 del dematí acompanyats d'una caixa de cervesa i amb la pertinent disfressa de presoner. Arribar a Colònia sense la caixa de cervesa i comecar a esperar per trobar-nos tots. Ja hi som! Anem a veure la rua!! Agafem bons llocs (els alemanys saben bé el què fer en aquestes situacions) i mentres esperem a que passi comencem a comentar-li a la Polizei que si us plau que em portin a casa que això d'estar al carrer ho portava fatal. Mentre d'altres preguntant-los a les dones Polizei que perquè totes estaven tan bones i rebent com a resposta que debia ser cosa l'uniforme. Us imagineu fer broma així amb els mossos? Segur que no te n'adones i ja estàs emmanilllat, despullat, amb un casc de moto al cap perquè no tenteris de res i amb 40.000 càrrecs per 'descato a l'autoridad'...

Comenca la rua i tothom a cridar 'Kamele!!!', que s'assembla a caramels, però que en comptes d'això rebies tabletes de xocolata i altres dolco amb els que et podies fer benbé un àpa!! I quan passaven nens repartint, t'havies de posar a cobert!!! Quina mala llet que tenen els cabrons!!! S'acaba la rua i ai!! Quines coses!!! Ja vaig pet que entre carrosa i carrossa del kiosk del costat ens habituallàvem amb cervesetes!!! Hora d'anar cap al carrer del jovent!! Un carrer petat de bars que em va recordar a San Fermines, però en comptes de tothom blanc i vermell, les tonalitats eren bastant més esbojarrades.

Al final, tornada cap a la presó... Que sempre i falta gent!!!

Tingueu aquest aconteixement a l'agenda per l'any que ve!! És tot un aconteixement!!!

Una abracada a tothom!!

Albert.

P.D. Ja no he comentat que va ploure tot el dia, que apart de ser una costum, ningú li donava cap mena d'importància...

Fent amics

Molt bé no?? Intentant fer famós el blog mostrant les nostres cares més simpàtiques!! Que cabrons que són alguns... Jejeje. Ja he comencat (sense c trencada) a currar. Duríssimes declaracions, però reals. En Fitó va acabar la inacabable carrera per "sin creerlo ni beberlo" estar currant. Vam comencar 6 tios i 1 tia, i per colomo la noia se la van endur de seguida que no era del nostre departament. Però no em va traumatitzar gens la cosa, perquè em va costar lo seu saber que era allò que s'amagava darrere aquell bigoti. De moment la feina és molt relaxadeta: uns cursets de formació i enterar-me de les mil sigles envolten el curro. I pluja i més pluja que sembla no voler abandonar-vos des de que he arribat.

Us mantindré informats de les novetats germàniques!! Sinó és que m'he llancat al "Whisckey barato" de cap!!!

A cascar-la!!

Albert.

Curiositat

Hola nois!! Què tal?? Per fi m'estreno en el bloc!! Cada dia me'l miro per veure si algú s'anima a escriure alguna cosa, però veig que no acaben de sortir idees. Si, de fet amb lo enfeinats que anem tots plegats, no m'estranya!!. I jo entremig de neurones, gens, cromosomes i com aquests afecten al comportament i als trets piscològics, he trobat una curiositat interessant, mireu:

Es tracta d'una fotografia obtinguda durant una intervenció quirúrugica realitzada per extirpar una lesió cerebral (indicada amb una cinta de color blau). Les banderetes correspon a un mapping cerebral de llenguatge, on es pot veure la localització del català i el castellà, àmpliament distribuïts per tota l'escorça cerebral. Amb aquesta técnica, el neurocirurgià intenta no extirpar cap àrea cortical que pugui afectar sobre la posterir capacitat lingüística del pacient.

Curiós, no? Sembla doncs, que el català i el castellà no es localitzen al mateix lloc!

En fi... seguiré estudiant una estoneta que ja m'he distret prou!!

Pd: Javi, m'encanta la teva emissora fonamental!

Un petó!!

Les mil cares de la tragèdia - Cap d'any 07-08

Això comença a fer un pèl de peste, però bé, paciència a veure si us animeu a escriure mamons. Buenu, de moment només volia penjar les fotos del cap d'any manrús, però m'ha fet mandra. Volia penjar un fitxer .rar per no haver de penjar totes les fotos d'una en una, però no he trobat la manera. Suposo que la qüestió és trobar un lloc on deixin penjar arxius gratuïtament i llavors posar el link a l'arxiu, però no ho he trobat. A l'espera que el master de la pradera (o del camp) m'expliqui com ho he de fer us penjo un mosaic resum del què va ser el cap d'any manrús. Hi ha gent que no surt, però no és discriminació, és que els altres acaparaven la càmara.


Crec que podríem iniciar un concurs de "jetus horrendus". Jo de moment donaria com a guanyador al Miqui degut a la espontaneïtat del jetu, situat a la part superior centre de la foto. Sense desmerèixer el jetu amb sang del Joan Pere (Hi va haver un moment a l'Abbey Road que em pensava que se m'havia petat un gra perquè tenia sang a la cara, però no!!! El què passava és que feia poc que li havia fet un petó al JP i era a ell a qui se li havia petat un gra!!!!!! AAAAAARRRGHHH!!!). Menció especial també per als jetus espontanis del Fitó (al mig del quadrant de baix a l'esquerra) i el Miki altre vegada (part inferior esquerra) i també per al jetu preparat de l'Anna al centre a baix.
La qualitat del mosaic ha baixat bastant al penjar-lo, però si cliqueu a sobre la foto s'obre i la qualitat és genial (fins i tot s'aprecien els grumulls de pus del JP).

P.D.: Ja van sent hora que Herr Fitó ens expliqui les seves aventures germanes. Post or die Herr Fitó.

Pont de la Puríssima a Albarracín

Hola familia!!

Com alguns ja deveu saber, aquest pont de la Puríssima vem anar a Albarracín, Teruel, i com que ens va agradar tant us en faré una mica de propaganda. Nosaltres teníem la idea inicial d'anar-hi ben bé a escalar, més tard ens vem enterar que és considerat un dels pobles més macos d'Espanya.

El tema és que al mig del desert Turolense hi ha una pineda de la ostia (Los Pinares del Ródeno) que pertanyen a la serra d'Albarracín. És bastant curiós que hi hagi una pineda al mig del "desert", ja que si plou el mateix als dos llocs, ¿per què a un lloc hi ha arbres i a l'altre sorra? La meva mega-teoria és que és degut al sòl, ja que coincideix bastant l'aparició de vegetació amb un canvi en la morfologia del terra. Mentres que els voltants són d'una espècie de pedra calcària (em sembla), a la pineda el sòl és d'una arenisca de color vermell que contrasta amb el verd dels pins i el blau del cel. No sé si és perquè aquest tipus de pedra conserva la humitat o permet que hi hagi més filtracions o algo així ... el cas és que és un entorn amb molta riquesa natural i vegetal (és espai protegit des del 1995). A més a més, les formes peculiars que adopta la roca fan que sigui un lloc amb moltes pintures rupestres i el paradís nacional de l'escalada en bloc (motiu inicial del nostre interès).

Tot això es combina amb el poble d'Albarracín, un poble de 1.100 habitants conservat tal i com estava al segle XVII. Amb un conjunt de muralles bastant impressionant pel tamany del poble, un parell d'esglésies i sobretot una situació bastant peculiar. El poble queda enclavat a la vall d'un riu, just abans que aquesta es transformi en un congost de penyassegats bastant alts. Molt molt macu.

Si hi afegim unes tapes de jamón i morcilla amb vinillu, una pensioncilla i 5 hores d'anar i 5 de tornar ens queda un pont ben rodonet.

Informació general d'Albarracín: allotjament, restaurants,...
http://www.albarracin.org/

P.D.: Tota la zona està entre els 1000 i els 1600 metres, o sigui que encara que faci sol, a l'època de tardor-hivern, fa un fred manrussià i pot ser que nevi. Cuidado també amb el menjar, que fa molt bona pinta i és molt bo, però una jartà de morcilla abans d'anar a dormir pot ser molt criminal.